El mètode científic

Partint de la pel.lícula Los Últimos Días del Edén

fareu una redacció que versarà sobre el mètode científic. Al final de la unitat 3 teniu una serie de preguntes que sobre el tema que hem donat es tracten al film.

Penseu que heu de fer una redacció sobre el que hem estat donant, no de contestar una rere l'altra les preguntes que poden servir per situar-nos.

(Fins el 13 de gener. 0'4 punts sobre la nota final. Extensió mínima 1000 paraules)

REALITAT VERSUS REALITATS

Aquesta és una proposta de treball voluntari. Coincidint amb el tema que estem donant a la classe de filosofia, s’està realitzant a l’IVAM una exposició amb el tema “Surreal versus Surrealisme en l'art contemporany”, d’ací el títol que encapçala aquesta invitació.
Es tracta de visitar l’exposició i elegir una de les obres. Quina? Aquella que et commou, t’inquieta, et fa pensar, et fa riure etc. Fer una foto, si no vos deixen a la sala sempre la podreu trobar en internet o en el catàleg de l’exposició que deixen per a consultar a la planta baixa. Posar un titol i elaborar el tema. Quin? Ací comença el teu treball.
Una pista. A classe hem parlat que al llarg de la història de la filosofia molts pensadors s’han plantejat que la realitat no és com ingènuament la veiem, sinò que queda més allà del nostre coneixement, està contaminada o fins i tot creada per nosaltres mateixos. Aquesta sospita no sols es dóna en els filòsofs sinó que es compartida per científics i, com no, per artistes.
A l’exposicio se’ns presenten altres realitats que sorgeixen del pensament o de l’inconscient, se vos convida, doncs, a capbussejar-vos en eixes altres realitats.
(Fins el 30 de novembre. Extensió mínima 500 paraules, en document de word que enviareu al correu del departament. Avaluació: 0’4 punts sobre la nota final. Fugiu d’interpretacions fetes, fins i tot les del museu.)

Exercici d'anàlisi

Es tracta de fer un exercici d'anàlisi sobre aquesta imatge que és d'un quadre de Magritte. En principi és senzill. Dir una frase darrere d'altra de forma ordenada i clara... després les coses no semblen tan fàcils i "es compliquen". Porta un ordre, fes frases curtes i cuida l'ortografia. Pots servir-te de les recomanacions que sobre l'anàlisi hem vist al llibre de text.
Aquest exercici ens valdrà com a treball voluntari. Fes la teua aportació al blog i no oblides posar el teu nom.
(Mínim 150 paraules. Fins el 8 d'abril)

A LA CAÇA DE FAL.LÀCIES

Es tracta senzillament d'eixir a caçar fal.làcies. I n'hi ha moltes i de tot tipus...
Busca en anuncis, titolars de diaris, revistes, declaracions en televisió.
No han de ser inventades, ningú no caça al seu corral, sinó al bosc de les informacions diàries.
Les fal.làcies estan pertot arreu, sols cal ser hàbils perseguint-les.
Transcriu-les literalment,digues d'on les has tret, identifica-les i dóna raó de perquè les consideres d'eixe tipus de fal-làcies.
(Fins al divendres 25)

EL DARVINISME SOCIAL

Molts polítics i ideòlegs intentaren aplicar, extracientíficament, les teories darvinistes, referides al món natural, a l'àmbit social i polític, fins el punt de ser conegudes estes teories com "darvinisme social".
Així l'economista W.G.Sunner (1840-1910) entenia la societat com una lluita per la supervivència on cada home perseguint el seu propi benefici lluitava per conseguir-lo a costa dels demés.
Els milionaris serien el paradigma del més aptes en una societat que s'equipara amb la naturalesa i on ells serien el més adaptats.
Per als seguidors d'aquestes teories els triomfadors de les finances serien un referent social. Encara que no se mantinga obertament sembla clar que estes teories estan a la base de la publicitat, del cinema, de les revistes, de la televisió i de la forma en què molta gent entén la realitat social.
Unes dades: Segons manté Paul Krugman, premi nobel d'economia, als anys setanta, els principals dirigents del centenar de les majors empreses dels EEUU cobraven unes 40 vegades més que el salari mitjà d'un treballador a temps complet, i els executius d'una categoria immediatament inferior unes 33 vegades més. L'any 2000 els executius multiplicaven en 367 vegades el salari mitjà i els del segon esglaó 169 vegades.
R. Dawkins en l'article "La moralitat de l'home i dels animals" diu: "Alguna gent creu que podem esperar que la ciència evolutiva ens dote d'un codi moral. Ells prengueren les lleis naturals com la "supervivència del més fort" i la utilitzaren per a justificar sistemes polítics basats en l'explotació del dèbil pel poderós. És absolutament cert que a la Naturalesa el fort explota al dèbil i també és cert que aquest fet és característic de tot el procés de l'evolució d'acord amb la teoria darviniana que jo compartisc. Però açò no significa que nosaltres hem de recolzar un sistema moral en el qual una gent explota a altra gent, on una gent explota a altres animals. Nosaltres som lliures d'instaurar sistemes polítics i morals que es diferencien explícitament del principis de la naturalesa"

Fes el teu comentari a partir del que has llegit. (p.e. amplia els arguments, busca dades, notícies, fotos,videos, fes la teua valoració a favor o en contra, extrau les idees principals, relaciona els arguments amb el que hem estat treballant a classe: evolucionisme, naturalesa i cultura, característiques pròpies de l'ésser humà etc) (Fins divendres 3/12. 0'5 punts sobre la nota final)

Sobre la veritat

Què és en realitat...? Vertaderament és... No és realment això...

Quan parlem així, i ho fem en moltes ocasions, es suposa que és incontestable que hi ha una realitat, és més una realitat verdadera. Quina cosa siga això de la realitat és el que busquem i és el que aneu a fer en aquesta col.laboració. Sobre què? doncs no anem a complicar-ho molt , sobre nosaltres, en aquest cas sobre la dona.

Fixeu-vos en les il.lustracions. Totes són de dones. Tenen el mateix grau de realitat?, hi ha alguna més vertadera que altra?

El quadre de Picasso és un retrat de Gertrude Stein. Ella en vore'l va dir : "eixa no sóc jo, no em semble gens" Picasso li respongué "No es preocupe que ja s'assemblarà"

(Fins diumenge 12h)

SOM CULTURA

"La socialización es el proceso mediante el cual el individuo es absorbido por la cultura de su sociedad. Fundamentalmente, la socialización es un aprendizaje; en su virtud, el individuo aprende a adaptarse a sus grupos y a sus normas, imágenes y valores. Trátase de un proceso de aprendizaje de conducta (y de ideas y ciencias que a la postre han de plasmarse en conducta ). Como proceso es permanente, pues dura toda la vida del individuo y es perenne en la sociedad. Para el individuo, la socialización es particularmente intensa durante sus primeras años y es durante la infancia cuando más clara se ve la naturaleza de la socialización, la cual es, en su carácter de aprendizaje, un proceso de interiorización normativa, imaginativa y valorativa, como descubrió Freud. Por eso se puede hablar de un Super-Yo, formado por la capa cultural superimpuesta a nuestra conciencia más elemental. Esta interiorización paulatina del mundo social sigue unos canales biológicos que vienen dados por el equipo fisiológico del niño, que incluye una enorme plasticidad. A pesar de la alta determinación que entraña la condición física del recién nacido, éste es en potencia un haz muy variado de tipos humanos. El individuo adulto único que surgirá más tarde dependerá del tipo de socialización que reciba. A su vez, ello dependerá no sólo de la estructura del grupo en el seno del cual crezca, sino de la cultura. "(Salvador Giner. Sociología)

Segons el que acabes de llegir i més enllà de predeterminacions genètiques, la cultura ens fa, ens modela, ens incorpora.

Ara es tracta de que investigues sobre un acte de socialització. Quelcom que t'haja fet, ens haja fet d'una determinada manera. Un valor, un costum que ens haja transmés la nostra cultura i la forma particular en que ho ha fet, els mitjans de que s'ha servit i de quina forma ho hem anat incorporant.(fins dilluns 11, 0'4 punts)