La realitat, quina realitat?

Ja saps de què van les històries . Són realitats literàries, creades pels seus autors. És clar que quan les han construïdes han creat una realitat desconeguda fins eixe moment. Tampoc és per admirar-se massa, sempre ho fem, som creadors de discursos, de formes diferents de mirar i ho fem contínuament. El que importa és que el món que fem, que ens fem, pague la pena... i això en tot. (Pensa-t'ho)
De què es tracta... doncs ni més ni menys que de fer una història, de crear una realitat nova, diferent del que s'espera, imprevisible, original. Estarà bé si es queda rondinant pel cap i ens fa, si més no, pensar un poc.
Perquè no et siga molt difícil et posaré uns exemples:
-Un maestro y su discípulo caminan.El discípulo pregunta: “¿Adónde vamos, maestro?”El maestro responde: “Ya estamos”. (Cuento zen)
-Y ahora, mi sombra me ha creído su sombra. (Maribel Pumarejo )
-Chuang-Tzu soñó que era una mariposa y no sabía al despertar si era un hombre que había soñado ser una mariposa o una mariposa que había soñado ser hombre.(Herbert Allen Giles)
-Es cierto –dijo melancólicamente el hombre, sin quitar la vista de las llamas que ardían en la chimenea aquella noche de invierno–. En el paraíso hay amigos, música, algunos libros. Lo único malo de irse al Cielo es que allí el cielo no se ve. (Augusto Monterroso)
-¿Qué es un fantasma?, preguntó Stephen. Un hombre que se ha desvanecido hasta ser impalpable –por muerte, por ausencia, por cambio de costumbres.(James Joyce)