Es tracta de prestar atenció a aquestes 3 imatges. Mirar-les bé. Atentament, fixant-nos en els detalls...i a partir d'ací elaborar una reflexió en torn a eixa imatge tenint en compte el que estem treballant en el tema. L'important: posar-nos en situació, buscar informació sobre causes, intentant donar un punt de vista propi i argumentat. No és, per tant, sols una descripció, (tots podem vore les imatges, no cal que ens les conten), parlem de les imatges i de nosaltres, de sensacions i reflexions. Au, ànim. (fins el 14 de juny, 1 punt de la nota)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
En la primera imatge (la més gran) podem apreciar un grup d'immigrants a les aigües de la mar, que intenten pujar a una embarcació, provablement espanyola, de la qual ix un braç que els està ajudant a pujar per tal de que no s'aufeguen.
Podria dir-se que el futur d'aquestes persones depén d'aquest braç, ja que si aconsegueixen pujar deixaràn arrere una vida plena de miseria i guerra , però això no vol dir que ara tindran una vida plena de felicitat, sino que, els que aconsegueixquen arrivar a Espanya i no siguen repatiats, podràn gaudir d'una vida millor, però només millor en comparació amb l'anterior.
Tots aquestos immigrants que viuen a Espanya diariament estan sotmessos a discriminacions raçistes i soporten una gran exclució social pel fet de ser immigrants.
Aquesta exclució es dóna sobretot alhora de trobar un treball amb bones condicions. Generalment totes aquestes persones solen trobar treballs molt durs, amb jornades molt llargues i salaris molt escassos, i per supost pel fet de ser immigrants, aquestos treballs sempre són sense contracte, és a dir, sense cap tipus de dret.
Al no trobar mai un bon treball, sempre tindran un mínim d'oportunitats, que per a ells igual són suficients, però per a viure en la nostra societat no ho són.
Des de el punt de vista d'aquestes persones el fet d'estar en Espanya ja es una gran oportunitat.
Hui en dia a la nostra societat hi ha un gran rebuig cap als immigrants, i aquest rebuig provoca grans conflictes.
Tots aquestos conflictes deurien d'evitarse...com per exemple aprenent a respectar a les persones, tractar-les sense tindre en compter la seua nacionalitat ni cap tipus de caracteristica personal, en conclució sense fer cap tipus de diferencia entre les persones, ja que tots som iguals, vingam d'on vingam.
Maria Martín Pérez 4ºL
Centrant-nos en aquestes imatges, ens adonem de que el món esta en desigualtat. Una de les causes més habituals de que el món es vega en desigualtat es per que no hi ha igualtat d'oportunitats per a totes les persones. El futur d'una persona té molt a veure amb el lloc i la familia on nasques. A partit d'açó, podràs tindre uns estudis bàsiscs i fer carrera o estudiar el que vulgues, o per altra banda, et veuràs forçat a emigrar a altre país en busca d'una vida millor, o per propia supervivència. Si alguna de les persones que ara tenen uns estudis o han fet alguna cosa important en la vida, haguera nascut en un país subdesenvolupat, li costaria el doble o encara més, fer el que ha fet haguent nascut en un país desenvolupat, i encara així alomillor no ho aconseguia. També hi ha un altre problema com es l'exclusió social, ja siga per gènere, raça, mancança d'educació, religió, tendència sexual, diferent cultura o país, etcètera. Les persones que sofreixen qualsevol d'aquests tipus d'exclusió, els costa més tindre relació amb les persones, lis costa més trobar treball, i si el troben, moltes vegades, el sou és menor que el de la resta dels ciutadans si treballaren en aquest mateix treball.
Jo pense que la solució per a totes aquestes tipus d'exclusions seria que desde les escoles es tractaren aquestos temes i que respectaren els drets de totes les persones independenment de la raça, sexe, tendència sexual.. tal com diu la consttitució.
Fotografia núm-1
Podem observar en la imatge un grup d'inmigrants lluitant per arribar a algun païs on tinguen un mínim d'igualtat d'oportunitats. Estes persones estàn en el seu país passant penuries i a més a més arrisquen la seua vida creuant , per posar un exemple, l'estret de Gibraltar per poder arribar al nostre païs, poder treballar, guanyar uns pocs diners per a enviar-li'ls a les seues families o simplement buscant oportunitats. Sols volen això, poder viure dignament amb les mateixes oportunitats que la resta de les persones.
Tot el món vol que tots tinguem les mateixes oportunitats però això és molt difícil, no li vas a donar les mateixes oportunitats a qui no se les mereix que a qui se les ha guanyat amb mèrits; a això ho podem nomenar justícia. Doncs la igualtat no pot existir perquè no tots tenim les mateixes oportunitats, solament pel fet de nàixer home o dóna, o en un païs subdesenvolupat o desenvolupat ja no vas a tindre-les, i si no tenim les mateixes, no som iguals. Per tant sols hi ha justícia si hi ha igualtat d'oportunitats.
Els inmigrants que creuen l'estret no sols es troben amb les dificultats de creuar, que ja són moltes (cal destacar que molts d'ells moren en l'intent), si no d'arribar a este païs i patir una exclusió social de mancatge educatiu, d'arrel cultural, de raça i econòmica. Estes persones es deuen sentir molt malament apartats de les seues families, en un païs extranger i damunt intentant guanyar-se la vida sense molta sort, i de segur que es senten verdaderament fracasats, a banda de l'exclusió a que els somet la societat. Jo crec que no els debem tractar malament perque tenen els mateixos mèrits que nosaltres, inclós més, a l'arriscar la seua vida, per tant mereixen les mateixes oportunitats que tots nosaltres.
Tenint en compte l’escenari d’Europa, la part grega de Xipre va tindre en 2005 el major índex positiu d’inmigració(+27.2 per 1000 habitants), seguit d’Espanya(+15.0), Irlanda(+11.4), Austria(+7.4), Italia(+5.8), Malta(+5.0),Suïssa(+4.7), Noruega(+4.7) i Portugal(+3.8). Per contrast, van tindre índex negatius(més emigrants que inmigrants): Lituania(-3.0 per 1000 habitants), Holanda(-1.8), Letonia(-0.5), Polonia(-0.3), Estonia(-0.3), Rumania(-0.5) i Bulgaria(-1.8).
Les dades sobre inmigració a Espanya en 2006 indicaven que el total d’inmigrants superava els 4 milions(4.144.166); els grups majoritaris són procedents de Marroc(563.012), de Equador(461.310), de Rumania(407.159) i de Colombia(265.141).
Tenint en compte aquestes xifres és fácil compendre la dificultat que té un païs com Espanya per a integrar a tots els inmigrants a tots els àmbits: social, laboral, sanitari, educació, vivenda, serveis,etc. Encara no estem preparats per a rebre aquestes quantitats massives d’inmigrants, tenint en compte que no hi han xifres conegudes de l’inmigració il•legal.
Beatriz Vallejo Estará 4ºL
Comentaré la imatge 1.
En ella es poden veure un grup d' immigrants que estan siguent rescatats per salvament marítim.
Han sigut interceptats mentres intentaven arribar a les costes espanyoles buscant un millor futur.
Aquesta imatge es repeteix moltes voltes a l'any i va en augment.
També hi ha altres moltes pateres que no tenen tanta sort i no son interceptades ni aconsegueixen arribar a terra , i el seus tripulants acaben morts en alta mar.
Mirant les gràfiques de salvament marítim que es refereixen al nombre de persones rescatades en pateres es pot veure que es un fenómen que està experimentant un augment considerable.
L'any 1997 , 116 persones van ser recatades.
L'any 98 , 242.
L'any 99 , 664.
L'any 2000 , 1476.
L'any 2001 , 2331.
L'any 2002 , 1936.(únic retroces)
L'any 2003 , 5820.
L'any 2004 , 7371.
L'any 2005 , 7450
L'any 2006 , 30.475 persones.
______
El número de inmigrantes que han intentado alcanzar las costas españolas en pateras ha disminuido un 37% en los primeros ocho meses del 2005, respecto al mismo período del año pasado. Según datos facilitados hoy por el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, un total de 6.361 inmigrantes que llegaron a España en patera fueron detenidos entre los meses de enero y agosto de 2005, frente a los 10.042 del mismo periodo del pasado año.
Bibliografia Diari 2005.
[extret de El mundo, en un viatge que Fernando Quintela(periodista) va fer en una patera anant cap a Canàries]
Li van prometre que la embarcació anava a ser nova, que li anaven a donar llet tots els dies, i que guardarien les seus coses en un lloc segur. Anaven a anar 41 homes en una barca de 16x3,5 i a portar 1200 litres de gasolina i 270 litres d'aigua. O això li van prometre. Perquè havia 50 litres d'aigua, que ni tan si vols era potable, sols 760 litres de gasolina, el baixell era vell, de 12x2,5 metres, i amb dos motors de 40 cavalls.
Després de més de 5000 km, atravessant païssos, i els van portar a un apartament lleig, i li van dir que això que ho netejaren els negres que els acompanyaven( perquè sabien que eren periodistes).
Als periodistes els van portar a una habitaciò amb un llit, però als altres, a dormir al terra, i responent a la resposta dels periodistes de com si foren animals, els van dir que si. Els van cobrar 18000 € per ser periodistes, mentre que el normal eren entre 1500 i 3000 (que ja es excesiu)
Abans de entrar a la embarcació, van inclós subornar un policia per a que no diguera res.
Cuan ja van partir, el mar va començar a fer de les seues, i anaven xops als 10 minuts. Van sufrir síntomes d'hipotèrmia, alucinacions, marejos, vòmits... El periodista es va acordar de tota la seua familia, i ressava per a que arribara el dia. Va arribar un moment amb el alba, que van començar a plorar, i a dir que no volien morir, mentre ja rebien cops d'ona per tots els llocs, i hi havia dos escaps d'aigua.
Després d'això, el periodista va cridar a un conegut. Li van dir que anaren cap al Marroc, però no ho volia fer el capità per por al que li podia fer la guardia. Quan va arribar la policia, intentant apropar-se a ells, quasi s'ofeguen. Després del rescat, els policies van dir que eixa havia sigut el rescat més difícil, i que a més, haurien tardat 6 dies més en arrivar a Canàries, i probablement haurien mort.
Això te molt que vore amb la primera foto. És una tarea de rescat, i tot i que en el relat verídic no van caure a l'aigua, hi ha similitud. Perquè aquestes persones, es gasten un diner molt elevat per a pagar el viatge, encara sabent que és molt fàcil que perden la vida, i encara que no pase això, pocs arriven sense que ningú s'entere, amb el que si els veuen, probablement els repatriaran. Llavors, arriesguen la seua vida per a res? Per a què després els repatrien? Això no té gens de just. La justícia es basa en la igualtat d'oportunitats, i si ells no van tindre l'oportunitat de nàixer a un país desenvolupat, per què se l'hem d'impedir? O es que per ser d'un país pobre, no tenen els mateixos mèrits que qualsevol que haja nascut en un país ric? Si, i per aixó cal donar-los una oportunitat, una nova oportunitat per a poder obtenir una vida de veritat.
Em pareix que la gent que intenta arribar al país corresponent, siga per buscar treball o per causes de guerres o qualsevol cosa, té el seu mèrit, ja que es juguen la vida, per millorar la precària vida que porta ell i la seua familia ( si encara té...).
Es reflexen cares de molt esforç i es veu com els immigrants no saben encara ni nedar, es veu un home ofegant-se.
Per això a l'hora de buscar treball, segurament, aquestos només sabent que han arribat en aquestes condicions, s'hauria de contratarlos, ja que no han tingut les mateixes oportunitats, i per tant, pocs mèrits.
En el cas de que no els agafen a causa de la seua raça, cultura... seria una injusticiai deurien donar-lis almenys una oportunitat, i a partir de açò valorar.
Miguel Faus 4ºL
Bona nit
Vaig a comentar les imatges: jo veig que en totes tres hi ha desesperació, una lluita per la supervivència, però la que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la tercera, on a més hi ha una total indiferència per part de les tres persones de classe mitjana, i que d'altra banda potser reflexa la indiferència de gran part de la "NOSTRA" societat per un problema molt greu ja que hi ha milions de persones al món que si pogueren també ells es llansarian a la mar jugant-se la vida per tal de només aconseguir un treball que en molts casos son d'explotació.
Es molt preocupant que en aquesta societat no tinguem la sensibilitat suficient com per adonar-nos que persones com nosaltres puga'n estar desesperades en el mon i a més en un país que el trobem al costat de nosaltres i ens preocupin més altres problemes, que els mitjans de comunicació ens fan creure que són importants quan en realitat són molt superficials.
Adjunte documentació:
extracte del documental "cayucos"
http://www.youtube.com/watch?v=KHfnXYkkc_U
i una pàgina on es parla d'aquest problema:
http://www.acdigital.es/noticia/2008-03-18/los-medios-de-comunicacion-y-africa-debate-en-la-sede-central-de-cajacanarias
i una pàgina de dades sobre immigració:
http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Inmigra/Cuantos.htm
Zenaida Curbera
Jaume accepta'l d'una vegada !! adeu
-En la imatge es pot vore com una colla d'immigrant intenten salvar la seua vida.S'imagina que estan viatjant cap a algun lloc lluny del seu país en patera per poder viure millor i la patera ha volcat i els seus "companys de viatge els estan intentant ajudar per pujar de nou a l'embarcació.
Accions com aquesta de viatjar perillossament amb quasi ninguna possibilitat d'arribar viu al país on es dirigeixen per la manca de menjar, temporals, etc. ocurreix perquè en el seu país no tenen treball ni casa on viure ni aigua i el què si tenen és una gran familia què alimentar i per eixos motius es veuen obligats a viatjar en patera, ja què no poden viatjar en avió ni en tren ni res d'aixo per la manca d'economia.No tenen oportunitats per estudiar per molts motius i aixó fa què tinguen que treballar en la professió què puguen, i clar, sense estudis sols poden treballar en treballs mal pagats i perillossos i decideixen immigrar a altres llocs per vore si tenen sort.
He reflexionat sobre la tercera imatge a la que es pot vore com un inmigrant, el més segur africà, està entrant a dures penes a una platja que probablement siga espanyola, mentre que a uns metres de distància hi ha unes persones que segueixen actuant com si res havera succeït.
Ací es poden comparar dos estils de vida ben diferents.Hi ha grans diferències entre l'africà i els espanyols.El primer és l'alimentació, es pot veure i suposar que no tenen res en comú.Hi ha una clara sobrealimentació per part del grup d'espanyols i per altra banda una omnipresent infralimentació a la gran majoria d'africans, sobretot del centre i del sud del continent.
Al referent a la roba, els que xarren i s'ho pasen bé a la platja, duen unes prendes fresques, colorides, que segurament s'han comprat com una altra cosa. El que ara aplega a la costa du una roba que segurament és la que portava cada dia des que se la va comprar amb esforç fa temps i no se la veu ni cara, ni fresca, ni neta, ni de bona qualitat, etc. només la necessària per viure.
I els que ara l'estan ignorant rotundament, caldria vore si de ser aquest un espanyol com ells que acaba d'aplegar a terra ferma extenuat i que ha estat a punt d'ofegar-se, no li donarien ni un glop d'aigua (que de segur que necessita).Si és així, si anaren corrents per ell, li cridaren els socorristes o una ambulància, l'intentaren alimentar o secar: l'ajudaren, i amb aquest no ho fan, com així és; ens trobem davant d'un cas d'exclusió per raça. Però aquesta normalment ve de la mà d'altres com l'exclusió econòmica, que potser siga aquest el (o un dels ) motiu pel qual emigra a un altre país; per mancances educatives, ja que al seu país, segurament subdesenvolupat, no ha pogut tindre l'oportunitat de rebre una educació bàsica; d'exclusió d'arrel cultural; d'exclusió pel gènere, encara que d'àfrica normalment sols venen homes i de tant en tant xiquets, però de sudamèrica o europa de l'est si que solen vindre dones les quals poden sofrir aquest tipus de rebuig (ja que normalment es centra al gènere femení); o per aparença física, pel seu color de pell o pels caràcters pels quals habitualment succeïx aquest tipus de discriminació.
Però tal vegada hauriem de pensar com parar aquesta gran afluència d'inmigrants i amb ella l'exclusió social cap aquest grup ja que a més de, si es para bé, tindre ells una millor qualitat de vida, es pararien la gran part de discriminacions realitzades cap ells, que mai sòn bones.
Potser tampoc hauríem de pensar que la solució és anar organitzacions com metges sense fronteres o donar diners a ONGs i plantejar-nos si no tenim part els països desenvolupats originant o participant en part dels conflictes com per exemple amb la nostra consciència ecologista (que no dic que siga una cosa roïna) i amb els biocombustibles que estan creant un problema global més gran que el que volen solucionar ja que amb el que es plena un deposit d'un cotxe de 50 litres amb un biocombustible de dacsa, un xiquet de Zàmbia, on la dacsa és un aliment bàsic,podria alimentar-se tot un any. I aquest gran consum d'este aliment, amb la mateixa producció que abans, fa que el preu augmente fent que no tot el món puga permetre's comprar-se'l, causant la desnutrició de moltes famílies.
En la tercera imatge estan uns immigrants il•legals que han vingut per la mar , aquesta és una imatge molt forta com les altres perque representa la cara més dura de la immigració.
Els immigrants no tenen l'oportunitat d'elegir el que volen fer ,diuen que no tenen els mateixos mèrits , però ni els han donat oportunitats per a tindre mèrits en el seu país.El que busquen és tindre una vida millor i per això immigren per a que els donen oportunitas que no han tingut.
Tot això és injust perque la justicia es tractar igual als que tenen igual mèrits , i per atindre mèrits has de tindre igualtat d'oportunitats , per tant sols hi ha justicia si hi ha igualtat d'oportunitats.
Hem de buscar solucions per a la immigració al nivell internacional amb acords amb els països d'origen d'on venen els immigrants, perque és un problema que afecta a tot el món.
Com a política de control d’immigrants en el programa electoral 2008 de PSOE es diu :
“Dins de la política global del Govern d’Espanya en relació amb la gestió i ordenació de la immigaració ,la nostra política específica ha estat dirigida a:
-Millorar la eficacia del nostres controls en les fronteres marítimes i terrestres.
-Impulsar i millorar els procediments d’explusió i devolució d’immigrants irregulars.
-Dotar de medis i condicions adequades als Centres d’Internament d’Acollida de Extrangers.
-Incrementar l’activitat i l’eficàcia de la Policia i la Guarda Civil contra les xarxes d’immigració il•legal.
-Impulsar la cooperació operativa amb els demés paísos i institucions de la UE i amb els Estats d’origen o tránsit dels fluxes migratòris irregulars.”
Pense que una vegada que estan en Espanya s'ha de procurar que tinguen les majors oportunitats i que s'integren dins de les nostres costums i sobre tot que esten dins de la legalitat espanyola. Que això no vol dir que renuncien ales seues costums, encara així la societat els rebutxa, sofrixen una exclusió econòmica perque no tenen recursos suficients per aportar una vida digna, una exclusió cultural , per la raça, etc.
Luisa María Hueso Soler
Segona fotografia.
Es veu un grup de gent desesperada per voler agafar una botella d’aigua potable desprès de no poder beure durant alguns dies.
Aquestes persones se’n van del seu país a un altre pensant que trobaran un treball que els garantitze una millor forma de vida però, que molts d’ells no ho aconsegueixen a causa de ser d’una altra raça i trobar-se amb moltes dificultats e impediments.
La majoria, es queden al carrer i els toca demanar ajuda mendigant per a poder menjar alguna cosa. S’han d’integrar en el nou pais, primer laboralment amb una legalitat en permisos, identificació, seguretat social i educació, al mateix temps culturalment, pel nou idioma, quan es diferent al seu, tenen que admetre les noves costums i formes de vida.
Estaria bé que en tots els països n’hi hagueren llocs de treball, per mal pagats que estigueren, per a les persones que ho necesiten més i que tingueren prou per poder viure decentment.
L’exclusió ve donada per la diferència de color de pell entre les persones. Açò pot arribar a provocar que uns èssers humans facen inferiors a uns altres i els discriminen tratant-los amb desigualtat.
Sandra Ferrando 4t L
Imatge nº2
Mirant aquest tipus d'imatge ens donem compte de l'injusticia que hi ha al món. Aquests pobres homes intentant sobreviure en un pais subdesenvolupat on en molts llocs no hi ha aigua potable, i viuen en unes situacios precaries.
Segurament si ells tingueren les mateixes oportunitats que nosaltres per a treballar o estudiar les aprofitarien al 100% o més per que, no te el mateix merit un advocat español que un advocat africà, ja que ell s'auria de haver traslladat a altre pais per a poder ejercir aquest ofici.
Després hi ha altre problema, que alomillor si este advocat de origen africà ve a espanya no li donen treball, i le exclosen per la seua raça sexe u/o cultura.
Espere que millore la situació de les gents en estos paisos i colabore més gent en ONGS.
Jesús Faus 4ºL
La immigració majoritàriament es a causa de que als seus països no poden tindre un treball digne i menys un salari digne (mentres que ací treballem unes 8 hores y tenim un salari més o menys considerable allí per 8 hores tenen un salari amb el que no poden ni abastir-se de productes bàsics) Això provoca que molta gent vulga immigrar a un altre país per a encontrar treball, menjar i moltes vegades diners per a enviar a la seua família.
Com podem veure en la primera imatge en els seus rostres es veu que no es una cosa molt agradable i que moltes vegades en les formes d'arribar poden arribar a arriscar la seua vida per a aconseguir una cosa com es un dret humà de tenir un treball digne.
També hi ha màfies que s'aprofiten d'això i els envien en pateres sense ninguna seguretat mínima i a vegades no arriben amb vida a la costa.Mentres que els que arriben aquí la gran majoria que aconseguix un treball solen estar mal pagats i de moltes hores.Alguns arriben ací pensant que poden tindre una oportunitat i quan arriben ho passen malament, no aconseguixen papers i tenen que viure amagat per a que la policia no els identifique i els retorne al seu país d'origen.
En molts països ho veuen com un problema quan arriben al país, però no veuen que el problema més greu esta als països d'on provenen.
Pense que la solució no seria girar el cap i mirar a un altre lloc sinó que tenim que donar més ajudes(més escoles, aliments bàsics,etc) a aquells països on viuen en una extrema pobresa i així s'evitarà que la gent tinga que anar-se'n a un altre lloc per a tindre una vida normal .Amb les ajudes podran viure amb treballs dignes i sense tindre que allunyar-se de les seues famílies.També fer complir més estrictament els drets humans que en aquells llocs no es solen complir.
Sara Díaz 4ºL
Jaume accepta'l d'una vegada!!
Vaig a comentar la primera fotografia:
Són uns immigrants que estan sent rescatats per un vaixell. Als ulls d'aquestos immigrants és veu la por i la desesperació per la qual han de vindre a un país desenvolupat i fugir del seu per una mentida causada per gent que els promet un treball fixe i quan arriben és troben sols i amb por de la repatriació als seus països on no volen tornar, per una necessitat de diners per a la seua família i per a ells o per les dues causes els han mentit i ells volen diners per poder treure en davant la seua família. A la cara de la persona del mig és veu el temor de la mort i les ganes que te de plorar. Estes persones serien capaç de matar, per treballar a jornada inhumana per un salari mínim, cosa que poques persones dels països desenvolupats volen fer. Quan s'adonen que tot el que els havien contat és mentida alguns són capaços de suïcidar-se per no viure el martiri de vida que els ha tocat, i nosaltres assoles vegem que són gent d'altre color que venen ací a furtar i a emportar-nos llocs de treball, però això no és així ja que a més fan els treballs que nosaltres no voldríem fer, alguns d'aquestos treballs són:
A hostelería n'hi ha un 25,4% d'immigrants, a construcció 20,5%, immobiliàries 11,7%, transport terrestre 9,9%, industria alimentària 9,2%, extracció del carbó 8,0%, transport aeri 5,2%, servicis informatius 4,8%, educació 4,2%, salut 3,7%, indústria química 3,6%,indústria informàtica 3,5%, indústria automotriu 2,9%, finança i segurs 1,8%, electricitat aigua i gas 1,2%, AA.PP. defensa 1,1%. i no tots són treballs precaris, però els percentatges són molt baixos als menys precàris.
Ací mostre unes enquestes realitzades per la TNS i l’institut Nacional d’Estadística
segons una enquesta realitzada per la TNS, la immigració és sobretot una oportunitat per a l'economia espanyola. Aço l'afirma el 55% dels espanyols entrevistats, contra tan sols el 20% que la considera com una amenaça. Així mateix, el 49% dels entrevistats també veu la immigració com una oportunitat per a la cultura espanyola, al contrari del 23% que la considera una amenaça. La qüestió que dividix més als espanyols és la que afecta la identitat del seu país: el 32%
veu la immigració de manera positiva, però el 25% considera que constituïx una amenaça per a la seua identitat.
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, a 1 de gener del 2006, a Espanya hi havia 44.708.964 persones registrades en el padró municipal, dels que 4.144.166, és a dir, el 9,3%, eren estrangers. Així les coses, el nom d'espanyols empadronats en 2005 va augmentar en 186.878 (un 0,5%), mentres que el d'estrangers va pujar en 413.556 (un 11,1%). L'augment de població més important és va produir en la costa mediterrània, a Madrid i a Catalunya.
La proporció d'estrangers residents a Espanya va passar eixe any del 8,5% al 9,3%. Les regions amb major concentració de forans són Balears (16,8%), la Comunitat Valenciana (13,9%), Múrcia (13,8%) i Madrid (13,3%). Els de menor, Extremadura (2,5%), Galícia (2,7%), Astúries (2,8%), País Basc (4%), Ceuta (4,1%), Cantàbria (4,2%) i Castella i Lleó (4,2%).
Els estrangers mes nombrosos sotàs els marroquis (563.012), seguits dels equatorians (461.310), els romanesos (407.159), els britànics (274.722) i els colombians (265.141). Són els romanesos els que major increment van registrar en 2005 (89.793 inscrits mes), seguits dels marroquis (51.718), els britànics (47.535), els bolivians (41.855) i els italians (20.414).
Són mes que uns negres perquè per damunt de la raça, el color i la religió són persones i tenen els mateixos drets que tots a tindre una vida digna.
te l'envie una altra vegada perque con no el publiques...per si no has rebut l'anterior
Milions de persones són excloses diariament per la seua raça, cultura, educación, etc.
Molta gent com la de les imatges és veu obligada a canviar radicalment la seua vida per tindre tan sols una oportunitat que els faça tindre una millor vida.
Les condicions en les que viuen són lamentables y molts d’ells, davant de la desesperació desideixen emigrar a altres països per a tindre un treball i una vivenda digna, per poder viure ells mateixos y poc a poc manar una xicoteta quantitat de diners a les seues families que es troben al seu país sense poder sobreviure apenes.
Tost ells s’arrisquen a perdre la vida en l’intent d’aconseguir una vida mes cómoda. Els que aconseguixen aplegar tenen una xicoteta il•lusió que a vegades desapareix al veure que pel simple fet de que son immigrants els costa més buscar treball y el seu sou está pitjor considerat.
Cada vegada s’exigeixen més mesures per a parar l’emmigració, però per a que això siga possible cal aconseguir un progrés als països subdesenvolupats, com per exemple, un repart de les riqueses, perquè no es just ni necessari que pasen miseria,fam y desesperació, ja que tots som persones y cal tindre les mateixes oportunitats y els mateixos drets.
Publica un comentari a l'entrada