En un conte d’Eça de Queiroz, un funcionari de vida tranquil.la es troba llegint en la seua pensió un llibre de vell quan se sorprén llegint un oferiment: Si fa sonar una campaneta de forma instantània morirà un vell mandarí desconegut que viu en un país llunyà, al mateix temps ell es convertirà en una persona immensament rica...sols ha der tocar la campaneta. Ningú sabrà mai el que ha fet
El protagonista,Teodor, rep la visita del diable que el tempta comparant la seua vida amb la que podrIa dur si tinguera immenses riqueses.A la fi opta per tocar la campaneta que com li comunica el visitant provoca de sobte la mort del vell mandarí. Es fa immensament ric i es converteix en un aristòcrata afamat...Des d’eixe moment pot comprar qualsevol cosa: un palau, serfs, amants etc.
El protagonista,Teodor, rep la visita del diable que el tempta comparant la seua vida amb la que podrIa dur si tinguera immenses riqueses.A la fi opta per tocar la campaneta que com li comunica el visitant provoca de sobte la mort del vell mandarí. Es fa immensament ric i es converteix en un aristòcrata afamat...Des d’eixe moment pot comprar qualsevol cosa: un palau, serfs, amants etc.
Però,passats els primers moments,troba que la seua nova vida és monòtona i buïda y comença a pensar en el mandarí, la seua família, els seus súbdits i a tindre penediments… (Si vols saber com continua hauràs de llegir el conte”
Es tracta de fer una redacció mitjanament extensa on reflexiones sobre el tema de la llibertat i els dilemes morals, fent ús dels conceptes que estem tractant en classe i tenint com a referència aquest conte. Si vols que es publique ja saps... cura en l'ortografia i contingut treballat (Fins el 10 de febrer 0'4)
5 comentaris:
Ètica
La llibertat sempre va acompanyada de responsabilitats: les responsabilitats de les nostres accions. Per això moltes vegades, les persones tenen por i no volen assumir la llibertat, perquè comporta responsabilitats.
El penediment, quan apareix, és a causa d'una acció lliure que has elegit, pot ser incorrecta, segons les normes que regeixen la conducta humana. Encara que, de vegades, hi ha persones que pareixen no tindre sentiments, i per tant, serà difícil que experimenten cap tipus de penediment, la majoría de les persones solen mostrar algun tipus de penediment per les accións fetes.
El penediment ens fa sentir malament, per això hem de tindre en compte les conseqüències d'obrar d'una manera o d'una altra. La quantitat de remordiment que u sent serà directament proporcional a les conseqüències negatives que les nostres accions tinguen per a altres persones o com siguen de reprovables en el nostre entorn social. També influïx el que no vegem directament les males conseqüències de les nostres accions, de manera que sentim més allò que veiem que el que no veiem. Este és el cas de Teodor, que sap perfectament les conseqüències de tocar la campana, però no veu morir al vell mandarí.
Normalment, tot això es deu al fet que la majoria de les vegades, fem el que pensem i no pensem el que fem, executem massa accions sense pensar en les conseqüències directes o indirectes que tindran sobre altres persones o l'entorn.
La situació de Teodor ens ensenya que, inclós en les situacions en què no veus els resultats negatius de les teues accions, el remordiment per haver-les executat t'agafa d'una manera o d'una altra.
Un altre factor a tindre en compte és el de les males influències, que poden fer que les teues accions provoquen resultats negatius per als altres. De la integritat de l'individu i de la seua força moral depén que u no es deixe influir per aquells que pretenen dirigir les seues decisions i les seues accions, privant-li, per tant, de la llibertat.
El ser humà és un animal de costums. Per tant, si ens acostumem a obrar bé, serà més difícil fer-ho malament, i viceversa.
Les nostres decisions i les nostres accions van conformant la nostra manera de ser, de manera que acabem sent com actuem. Per això hem de ser cuidadosos: si actues bé, seràs probablement una bona persona; si ho fas malament sovint, l'espill et tornarà una imatge que no t'agradarà res.
BEATRIZ VALLEJO ESTARÁ - 4t L
Teodor ha d'elegir entre dues coses, tocar la campaneta, fer-se ric amb les seues conseqüències o no tocar la campaneta. Ell és lliure per a elegir el que vol fer i per això té un dilema moral. Un dilema és quan tens que elegir entre dues coses. Totes les accions que tu elegixes fer tenen unes conseqüències, en este cas si toca la campaneta matara al vell mandarí, assortir si no la toca seguira sent igual. En aquest cas la conseqüència és negativa, perque ha utilitzat malament la llibertat al matar al vell,(això no significa que sempre que utilitzes mal la llibertat hi hi haja conseqüències negatives , ni que sempre que tu utilitzes bé la llibertat hi hi haja conseqüències positives)per això va començar a tindre penediment, no estava content amb el que havia fet, perque el penediment no es ni més ni menys que el descontent que sentim amb nosaltres mateixos quan hem utilitzat mal la llibertat.
També pense que això que diu de “Ningú sabrà mai el que ha fet” és de ser irresponsable, perque mates a una persona, (indirectament com en aquest cas) i t'amages, has d'aguantar-te amb les conseqüències dels teus actes si vols ser una persona responsable.
A la història, Teodor té l’opció de fer-se ric només tocant una campaneta i fent que mora un vell madarí. Llavors es quan comença el dilema moral de Teodor: si tocar la campaneta, fer que el vell mandarí mora i ell fer-se ric, o deixar la campaneta sense tocar i que el vell mandari continue viu.
Ell ha d’elegir una de les dues coses: però no sap el resultat que pot tindre alguna de elles ( per exemple, a lo millor si decideix matar el vell mandarí, aquest tenia una familia ben nombrosa que la seua font d'ingresos era sols ell, o també pot ser que si decideix no matar-lo el mateix vell mandarí vinga a donar-li les gràcies per no haber-lo matat). Encara així, ell ha d’elegir una de les dos coses, i probablement el que acabe determinant siga la seua educació, i els actes que haja realitzat anteriorment que han anat construïnt la seua forma de ser i d'actuar.
Una vegada després de que haja elegit, siga qualsevol la seua elecció, al cap d' un poc de temps, sempre guardarà la curiositat de saber que hauria pasat si haguera agafat l'altra opció. I per exeple, si agafara l'opció de matar el vell mandarí, li quedaria el penediment de haber matat una persona per a tindre més diners, tot i que com deien, l'home és un llop per a l'home, y per tal d'obtenir benefici propi, serien capaços de fer moltísimes coses.
Aquesta història parla d'un home (Teodor). En aquest exemple ens diu que a Teodor li donen la opció de ferse ric i tindre tota la fortuna que ell vulga en tocar simplement una campaneta. El cas esque no es tan fàcil, perque si ho fa morira un home mandarí vell, encara que hi ha gent que no s'ho pensaria dos vegades i faria sonar la campaneta. Pero després amb el pas del temps t'arrepentiries i no pararies de pensar en el pobre mandarí. I esque si qualsevol de nosaltres estiguera en aquesta situació tindriem la possibilitat d'elegir entre tocar la campaneta o no, i aixó encara que a nosaltres no ens ho parega es llibertat, encara que després de triar una opció tindriem que ser responsables amb les conseqüències que pot dur el tocar una simple campaneta que moltes vegades aquest gest en altres situacions no tindria gens d'importancia. Com a conclusió voldria afegir que moltes vegades estem segurs de que en fer una acció no va a cambiar res a la nostra vida i no es veritat, qui pense aixó vol dir que està completament equivocat.
La llibertat que te aquest home de decidir el que vol fer no se la lleva ningú,però si que la influeix ,en aquest cas el dimoni.
Quan un abusa de la seua llibertat limita la de altres,i ací quest home ha arrebatat la llibertat d'altre per a aprofitar la seua,ja que quan més diners i riqueses tinga més poder sobre els altres tindrà i més lliure serà de fer el que vullga.
En la meua opinio el seu comportament no és aceptable i menys quan no sap res de l'altra persona.
Jaume acepta'l perfavor.
Publica un comentari a l'entrada