Són les paraules la millor manera de comunicar-se?
Es poden comunicar adequadament els pensaments i els sentiments per les paraules o són, més bé, limitats i ofegats per aquestes?
O potser, el llenguatge és la millor forma de comunicar-se i “és l’únic pont d’unió entre entre éssers eternament separats”, com deia Nietzsche?
El llenguatge expressa la realitat, es correspon amb ella, o la transforma i traïx?
De vegades sembla que confiem molt en el llenguatge i convençuts afirmem que "et dic la veritat", "ha succeït tal i com t'ho he dit" etc, però d'altres sembla que les paraules siguen "buïdes", "se les enduga el vent" o sols siguen això "paraules". Es tracta d'analitzar el llenguatge i la seua funció com a missatger de la veritat, la realitat, els pensaments, els sentiments etc. És un missatger fiable? mentider?
Digues el que penses i pensa el que dius. (com veus no eixim del mateix tema)
(0,4 i abans del divendres 6)
24 comentaris:
¿Son las palabras la mejor manera de comunicarse?
Pienso en una frase de Los libros arden mal, del Manuel Rivas, que dice así: “Silvia se entendía muy bien con la madre Asun. Se podría decir que se entendían con el reverso de las palabras”.
“El reverso de las palabras…”, lo que dicen sin que se vea, lo que sugieren. En este poder de sugerencia creo que está, precisamente, lo que las hace a veces tan idóneas para la comunicación; y tan torpes, sin embargo, en otras ocasiones: cuando surge un conflicto entre las personas, “hablando se entiende la gente”, pero, cuántas veces por hablar hemos sido malinterpretados, y lo que hemos dicho ha sido lo que ha provocado el desencuentro. Y estoy pensando, obviamente, en el lenguaje oral, no en el escrito.
La palabra escrita presenta la misma ambigüedad: un texto científico es denotativo y las palabras actúan como un instrumento de precisión, nombrando la realidad de manera rigurosa y sin dejar lugar a dudas; en los textos del ámbito administrativo, sin embargo, hemos de tener en cuenta muchas veces “el espíritu del legislador” para poder interpretar correctamente normas y decretos, lo que significa que, en esos casos, la palabra por sí sola no basta para establecer la comunicación completa. Y en literatura la casuística se dispara! A veces comunica el sonido, otras el significado…
Creo que no voy a alargarme más, aun cuando me doy cuenta de que estoy arañando la superficie de una cuestión que se escalona en un montón de niveles: he hablado de “palabras” cuando una de las cuestiones planteadas era la relación entre “lenguaje”, que es cualquier sistema de signos (no solo los verbales), y la comunicación; he identificado “comunicación” con “entendimiento”, y sin embargo sé que puede haber comunicación aunque lo que intercambiemos sea ininteligible… En fin, terminaré con otra cita, esta vez de un poema de García Montero:
“Si el amor, como todo, es cuestión de palabras,
acercarme a tu cuerpo fue crear un idioma.”
Hui en dia es parla d’una relació dialèctica entre llenguatge i pensament, Chomsky deia que hi havia universals lingüístics innats i unes estructures bàsiques amb què naixen les persones però en canvi molt abans Piaget pensava que ,hi havia formes de pensament no lingüístiques que predecedirien l’adquisició del llenguatge.
No esta clar si es el pensament es anterior al llenguatge o no , però el que esta clar és que hi ha una relació entre els dos, ja que el nostre pensament esta fet a base de conceptes i necessitem el llenguatge per a representar eixe concepte i expressar-lo... Expressar, eixe és el problema.
Moltes vegades quan ens comuniquem amb altra persona mitjançant el llenguatge tenim la sensació de que no hem expressat el que sentíem, ja no estem representant la realitat tal i com pensem, i podem fer entendre coses que no son les que nosaltres volem. Pense que el llenguatge no és un missatger fiable al cent per cent , però és molt més fiable que altres formes de comunicació com la música o els símbols, ja que es molt complex i pots fer entendre moltes coses (per a que la gent es faça més o menys una idea del que penses), que no pots arribar a expressar tant amb altres formes de comunicació.
Al no representar completament el que sents no significa que el llenguatge siga un mentider, hi ha vegades en que les coses estan molt clares. Quan una persona diu que” el vestit es negre” significa que el vestit es negre, pot haver un mínim marge de error al interpretar alguns aspectes per exemple la forma del vestit, però això significa que no l’has acabat de descriure. En general es pot descriure amb major facilitat un objecte material,que una cosa no material com els sentiments, el més dificil d’expressar són els sentiments, que no podem vore-los, ni tocar-los solament podem pensar-los.
En definitiva, estic d’acord amb que no es pot descriure amb exactitud tot el que pensem, però es una de les formes més exactes de comunicació que coneguem.
Luisa Mª Hueso Soler
Me parece que era Hegel, corrígeme Jaume, el que venía a decir algo así como que lo que no está bien dicho, no está bien pensado... En este sentido, vemos una correspondencia clara entre pensamiento y lenguaje expreso... Jaume me planteaba el otro día que no recuerdo qué filósofo, se planteaba si era posible pensar sin preguntas... Creo que no, y aquí quiero lanzar una pregunta: si no se puede pensar sin preguntas, ¿qué quiere decir que los enamorados se digan "pienso mucho en ti"?
Dejo abierta la pregunta y cito a Ángel González en un poema llamado Las palabras inútiles:
Aborrezco este oficio algunas veces:
espía de palabras, busco,
busco
el término huidizo,
la expresión inestable
que signifique, exacta, lo que eres.
Vaig llegir un llibre que es titolava "Una imatge no val més que mil paraules". En ell l'autor rebutjava els tòpics que hi ha sobre el llenguatge. Un és el que ja s'expressa en el títol, i en altre que recorde afirmava que el llenguatge no sols és un mitjà de comunicació entre persones perquè per exemple també l'utilitzem per a parlar amb nosaltres mateixos, mantenint un diàleg interior.
És cert com diu Luisa que és més difícil comunicar coses abstractes però tapoc és senzill sobre objectes, hi ha per exemple molts tipus de vestits i dos persones diferents poden vore un color de forma diferent i un pot descriure un vestit com a negre i en realitat no ho siga.
Hi ha vegades que una imatge expressa el que tu vols expressar i altres vegades no són suficients i amb les paraules passa el mateix i es poden malinterpretar o interpretar de forma diferent al que les diu
Jo per a treure una conclusió d'aquest tema he buscat deficions al diccionari del termes i les he comentades.
Llenguatge:
1.Qualsevol sistema que serveix per a comunicar-se uns individus i altres.
2.Capacitat de l'esser humà de comunicar-se mitjançant paraules.
3.Manera de expressar-se amb paraules.
Ara si reflexionem una estona podem pensar respecte a la primera definició,que qualsevol individu,es a dir, qualsevol esser viu membre d'un grup pot comunicar-se mitjançant el llenguatge,però això seria correcte?A primera vista podriem dir que no però hem de ser conscients de que el llenguatge es molt variat i no solament existeix com nosaltres el coneixem.
Després a la segona definició quedarien excluits qualsevol esser que no siga humà i per tant els animals i les plantes no es comunicarien.Però parlar de l'ús del llengutge en animals es algo evident i segons el científic Baldwin les plantes també es comuniquen mitjançan unes sustancies paregudes a les nostres hormones que s'activen quan la planta esta exposada a alguna mena de perill.Per tant l'afirmació seria incorrecta al contrari de la primera que jo personalment si que la considere vàlida.
i per ultim si mirem la tercera podem vore que aquesta afirmació també seria incorrecta,ja que com hem dit el llenguatge pot variar de uns essers a altres depenent de les circunstancies ja que per exemple una persona muda no usa paraules pero si te un llenguatge especific.
Al trobar la definició de llenguatge adecuada(en la meua opinió la tercera)hem de buscar la de pensament.Quan la busquem ens adonem que totes impliquen el terme pensar.
Pensar:
1.Fomar idees,examinar alguna cosa.
2.Tenir una opinió o sospita.
Als dos casos s'implica l'ús del llenguatge i per tant deduim que sense llenguatge no podem pensar,i que hem de pensar per a comunicar-nos i que al comunicar-nos usem el llenguatge.Però aleshores les plantes pensen?
El llenguatge ens “traïx”?
Llenguatge oral, llenguatge corporal, signes e imatges són diferents formes de comunicar-se entre els éssers humans. Cadascuna té els seus avantatges i els seus desavantatges alhora de transmetre fidelment allò que volem expressar. Elegim cadascuna d’elles o una combinació, segons les circumstàncies, el que desitgem comunicar i el context general, de mode que encara que en ocasions apareguen mesclades puga predominar una sobre l’altra. Quina utilizar en cada cas? El llenguatge és un medi de comunicació fidel? Cada forma de comunicar-se té els seus avantatges i desavantatges.
-El llenguatge oral, en ocasions es queda curt per a trasmetre sentiments; altres voltes, trasmeteix millor allò que no es diu, i la seua fidelitat sempre depén de l’emissor. És bastant artificial, ja que calia inventar-se’l per a millorar el llenguatge de signes.
-El llenguatge corporal és més natural, menys artificial que l’oral. Ens aporta, mitjançant gestos i comportaments, una informació adicional en una conversa. Podem percebre allò que no es diu, inclós el que es vol ocultar. Tanmateix, tampoc es fidel cent per cent.
-Els signes es presenten com la forma de comunicació més fiable, però amb menor capacitat o possibilitat d’expressió. Són precissos i altament fiables, però enormement insuficients per expressar plenament situacions quotidianes.
-Pel que respecta a les imatges, qui no ha escoltat la famosa frase: “Una imatge val més que mil paraules”. Aparentment les imatges no ens enganyen, són naturals i reflectixen exactamet allò que vegem. No obstant, també són manipulables, fent-nos creure que allò que vegem és la realitat quan és un muntatge. Les diferents formes de vore les coses també presenten un problema.
Curiosament tenim mil formes de comunicar-nos i cap pareix totalment satisfactòria, totes tenen defectes en major o menor mida. Pot ser per aixó tinguem tantes? Per a que es complementen unes a altres? Per a que puguem utilizar la més convenient segons la ocasió? La combinació adequada d’estes formes de comunicació ens portarà a la millor manera d’espressar alló que volem transmetre. Encara així, és posible que ens quede alguna cosa que no puguem comunicar en la mida que desitgem.
A pesar de tot, no ens ha anat tan malament, no?
Les paraules són una molt vaga manera d’expressar les idees que naveguen per la nostra ment. Podem creure que el que diem plasma exactament la realitat, però no és així. La realitat no es pot plasmar, el que intentem que plasmen les nostres paraules no és la realitat, és una realitat, la nostra realitat. Les idees que ronden la nostra ment, tan extraordinàriament com podem pensar les coses, tenim que utilitzar la nostra capacitat d’abstracció per a poder deixar-les eixir a l’exterior. Com deia Bécquer (m’encanta aquesta cita), les idees que van pel nostre cap son les nostres filles, y són precioses, però quan intentem enviar-les a l’exterior, les hem de donar les millors robes que tenim per a vestir-les, que són les paraules, però encara així, no són més que draps bruts.
A més, en qualsevol cas, el llenguatge és molt ambigu. Llegint la mateixa línia, inclòs la mateixa paraula, dos persones distintes, poden entendre coses completament oposades. Tot això dins del llenguatge escrit, sense anar a l’oral, que ja s’uneix amb el llenguatge corporal. Llavors, cobra algun sentit, entonant la paraula, movent la mà, donant un petó. Encara traeix més quan es tracta de sentiments. Què vol dir: et vull molt? Dins d’eixa frase, hauria que vore que és per a la persona que ho diu voler. Hauria que vore a que es refereix amb molt, ja que eixa paraula és molt subjectiva. Per a mi, molt pot significar una gran quantitat de coses, però, que coses són el voler? No es pot mesurar, per lo tant, no es pot dir que vols molt a algú.
Citant a José Ángel: ” si no se puede pensar sin preguntas, ¿qué quiere decir que los enamorados se digan "pienso mucho en ti"?” Pense que dos persones enamorades, diuen pense molt en ti, però sempre es pregunten per que. Molts d’ells, no volen saber la resposta, y s’ho pregunten una, dos, tres vegades. Les altres voltes que ho diuen ho diuen per rutina, sense realment pensar perquè ho diuen. Però les persones que realment volen algú, sempre s’estan fent eixa pregunta, una pregunta de què te ella d’especial per a agradar-me tant? Quan s’ho diga, me dirà el mateix? I si demà pel matí, m’alce, i no pense en ella, no vull pensar en ella? Per això la gent tracta d’oblidar perquè diuen que pensen molt en ella, perquè després d’una pregunta, sempre n’hi ha una resposta, i després d’esta, una altra pregunta que fer. La gent que pensa molt en l’amor, realment sempre s’està fent preguntes, i sempre te por de no tindre una resposta “tonta” que l’indique que continua estimant l’altre
Jo pense que les paraules no són una bona forma d’expresar-se, d’expresar el pensament, perque assoles donen a coneixer el pensament que nosaltres volem expresar, m’explique; cualsevol persona pot pensar tot alló al que puga arribar la seva imaginació, inclos podem pensar coses mai vistes, oides, sentides, olfatades o tocades, perque el nostre pensament no te límits terrenals, encara que aixó no vol dir que el pensat sigui el parlat, perque el pensament pot enganyar a les paraules, pot indicar-les el camí contrari al que de debò es el pensat.
Les paraules tampoc poden expresar molts sentiments com per exemple l’amor, l’enveja…com explicaries que et trobes enamorat? No podries explicarlo amb les paraules, sino amb gestos d’afecte a eixa persona, pots donar-li un petó, però no pots dir-li que sents per voler donar-li eixe petó.
Les paraules moltes vegades són malinterpretades, no donen a entendre el que volem dir i aixó pot suposar un canvi de sentit a les paraules, altra raó per la cual no expresen bé. Una persona pot donar una explicació, i el que escolta pot no entendre el que vol explicar, i això seria altre inconvenient correspost per part del llenguatge.
En conclusió, despres de tots els inconvenients de l’expresió, amb les paraules es insuficicient, encara amb gestos les paraules poden ser un mentider del cervell, però això depén de la persona que les dona utilitat. Encara així, de moment, es el metode més fiable per poder-se entendre, i per entendre als demés
El lenguaje es la forma de expresión más común que tenemos y por el que manifestamos nuestros pensamientos o ideas.
De las frases:
“Hablando se entiende la gente”.
Es un decir ya que la gente que por el motivo que sea o su carácter es difícil expresar oralmente, sin embargo cando lo hace por escrito lo hace de tal forma que todo lo que es incapaz de decir, lo que tiene dentro, de esta manera si que lo exterioriza.
“Hay que decir lo que piensas”.
A veces hablamos más de la cuenta y después nos arrepentimos de lo que hemos dicho ya que hemos podido ofender o molestar a alguien sin pretenderlo, pero la cosa ya esta hecha.
La mayoría de las veces deberíamos pensar las cosas antes de decirlas aunque en este sentido lo que hacemos es ocultar algo en lo que no estamos de acuerdo, tan solo por no ofender
En el lenguaje escrito, casi siempre podemos repasar y cambiar lo que no nos parece correcto
El lenguaje oral se puede pasar al escrito y se puede modificar y actualizar después de consultar y matizar todo lo que no es correcto.
De todas formas estemos de acuerdo o no con lo que decimos o nos dicen creo que la mejor forma de entendernos es el lenguaje, que es el mejor medio de comunicación ya sea oral o escrito.
¿COMUNICAR QUÉ?
Sí, creo que las palabras son importantísimas para comunicarse, la habilidad para expresar ideas con claridad denota inteligencia. El lenguaje es vehículo y expresión del pensamiento. Entender el significado de una palabra es conocimiento, comprender una palabra es saber que significa, y saber qué significa es saber usarla, es decir, emplearla al hablar. Hablar y pensar se dan a la vez. No se puede hablar sin pensar (bueno, si puedes, pero entonces eres un "boig" o una “boja”).
Las palabras importan, claro que importan no es lo mismo decir eres un “cazurro” que “tienes las capacidades cognitivas poco desarrolladas”, no, no es lo mismo.
A veces somos esclavos de nuestras palabras; y es que desde el momento que salen de nuestra boca se adueñan de nuestra voluntad.
¿Y cuándo las personas tienen dificultades para verbalizar por timidez, por baja autoestima, por limitación en su vocabulario…? ¿De qué manera se comunican? Hay grandes artistas parcos en palabras con obras que lo expresan todo, absolutamente todo.
¿COMUNICAR QUÉ?
Flora Davis, en su libro “La comunicación no verbal” (1971), explica que la comunicación humana no puede reducirse al lenguaje verbal, en la comunicación lo que se capta de un mensaje deriva en un 45% de un sistema verbal, mientras que un 55% procede de un lenguaje no verbal.
Las palabras son importantísimas pero si se acompañan de ese lenguaje no verbal, apoyan, refuerzan, enriquecen, perfeccionan, engrandecen, embellecen…LA COMUNICACIÓN.
PENSAMIENTO Y LENGUAJE
Cuando alguna persona en clase me decía que sabía la contestación a una pregunta, pero que no podía o no tenía palabras para expresarla, yo le respondía que no dominaba la respuesta y, por tanto, no la sabía.
Creo que hay una interacción continua y directa entre el pensamiento y el lenguaje; pero, al mismo tiempo, las palabras, una vez pronunciadas o escritas, se vuelven independientes y escapan al control de quien las ha pronunciado o escrito.
Ello hace que los oyentes o lectores puedan interpretar diferentes mensajes en un mismo texto.
Aunque es cierto que la palabra es el lenguaje que caracteriza de manera más singular al ser humano, la comunicación no se limita a la palabra, sino que conlleva otros tipos de lenguaje: gestos, miradas, entonaciones, gráficos… que enriquecen la palabra y que hacen más completo el pensamiento que quieres transmitir.
Pero me pregunto ¿se puede encerrar la imaginación, que forma parte de la mente humana, mediante las palabras que intentan explicarla? El mundo que uno se construye en su mente, ¿forma parte de la realidad?. Si no se expresa con palabras ¿ese mundo imaginario existe realmente?
Os dejo las posibles contestaciones para que las debatáis.
Un saludo, Paco Z
Són les paraules la millor manera de comunicar-se?
És indiscutible que les paraules han tingut un paper fonamental per a que els éssers humans haguen aconseguit comunicar-se, sobreviure i adaptar-se, intercanviant gran quantitat d'informació a través de les paraules i del llenguatge.
Les paraules han sigut com si els humans haguessen inventant un món on poguérem expressar-ho tot, coses reals i coses inventades per els humans mateixos com els conceptes d'unicorn, que en la vida real seria impossible trobar-ho.
Però alhora d'expressar els nostres sentiments o pensaments pareix que hi ha un buit de paraules que provoquen molts malentesos, o pot ser també perquè no sabem utilitzar les paraules adequades o no tenim els mateixos conceptes d'eixes paraules que el receptor.
Respecte al llenguatge com a missatger de la veritat en la meua opinió crec que no es pot aconseguir la veritat absoluta en algunes qüestions ni amb el llenguatge ni amb altres medis, però per a descobrir algunes veritat la millor forma seria mediant el llenguatge i la comunicació amb els altres.
En conclusió el llenguatge té una part bona i una altra de roïna.
-La bona es que ens ajuda constantment, podem expressar la nostra realitat, coses abstractes i comunicar-nos entre nosaltres.
-La part roïna del llenguatge es la manca de paraules per a definir i expressar plenament tots els pensaments i sentiments que tenim al nostre interior i que al expressar-lo podem ser malentesos o amb la sensació de que ens falten paraules per a expressar-los bé.
Pense. Estic pensant mentres escric aquest comentari i em lligue a cada troç amb les lletres, que em delimiten i, alhora, expandeixen el meu pensament. Sempre que cavil•lem, ahí estan les paraules senyalant-nos el camí, un camí recte del que no ens podem eixir; i sempre que volem dir alguna cosa, els pensaments ens acompanyen i delimiten allò que podem expressar. L’un no pot existir sense l’altre, es necessiten mutuament per a coexistir; però això sempre fou així o estem tan acostumats a lligar des de menuts pensament i llenguatge que no els podem separar? El que està clar és que un dels dos existí primer, que un donà lloc a l’altre, però quin? Jo, personalment, crec que a partir del pensament naixqué el llenguatge i no al revés ja que, fins i tot, aquells animals que es comuniquen entre si, que tenen una mena de parla, l’han aprés i no el tenen de forma innata sent des de menuts que a partir d’unes capacitats mentals es desenvolupa aquesta, com diu Piaget. Torne a pensar. És un fet inexcutable que parlem, però, ens comuniquem? Realment diem el que volem dir, o per contra expressem paraules moltes vegades carents de significat? No ens ha succeït mai que volem comunicar uns sentiment o experiències a algú i ens dóna la impresió de que no ens entenen completament? Pareix que ho puguen expressar tot, que puguen definir, identificar qualsevol cosa per vella, nova, odiosa o bona que siga, però és açò realitat o simplement un costum tan extés que ens cega de que més enllà d’uns sons hi ha tot un món que intenten comunicar? Jo pense que les paraules moltes voltes no són més que la presó dels nostres pensaments però, de totes formes, indispensables avuí dia a la nostra ment i a la nostra societat. Tant és així, tan inmensa i extensa és la seua pràctica, que moltes vegades es donen per comuns termes profundament diferents. Paraules com llibertat, justícia, veritat o bo, i els seus oposats, queden molt lluny de tindre un sol sentit segons la ideologia i pensaments dels que partim; a la vegada que fem comunment expressions amb les que intentem definir la realitat tal i com és però no conseguim més que dir el que veiem o el que pensem que observem. Ací trobe la frase de Jaume del blog que diu: “ "et dic la veritat" o "ha succeït tal i com t'ho he dit" ” i la relacione amb el que acabe d’esmenar. Per això, les paraules són mentideres o fiables, o les dos coses? Jo opine que ninguna, són comunicació on cada una de les paraules que usem té un sentit, però és l’ús que se’n fa d’esta informació transmessa el que ens mentix o ens confundix.
Està clar que la forma més utilitzada a l' hora de comunicar-nos o expresar qualsevol cosa les paraules són les que agafen el protagonisme, les que aconsigueixen que un grup de persones puga expresar-se amb claredat, que s'entenguen, perquè hi ha milions de paraules al nostre abast però a l' hora de expresar un sentiment només val una? Potser hi siguen vàlides moltíssimes, bé per sinònims, o per qualsevol cosa, però per exemple a l'hora d' expressar el teu amor per algú li dius: " Ets la meua mitja taronja"? o " Et vull"? Està clar que les dos hi serien vàlides però perquè una s'utilitza més que l'altra i queda més clar el que vol expressar?
Segurament siga per les influències externes que rebem i que sense adonar-nos utilitzem.
El llenguatge i el pensament són dos qualitats que tenim totes les persones i que mai podem deixar d'utilitzar, encara que hi siga voluntariament, pose un exemple: Quan a les huit del matí t'alces del llit i la teua mare et veu, pots estar expressant moltíssimes coses, és a dir, t'estas comunicant amb ella d'una manera espontànea i involuntaria. Li estas pasant informació de que vas a prendre el desdejuni i després t'aniràs a l'escola. Clar el llenguatge i el pensament están molt lligats, però algun surtiria abans que l'altre no?, doncs pense que no va ser ningú el que va començar a utilitzar-se abans que l'altre, el pensament i el llenguatge són tant importants i essencials per a la comunicació i la vida en general que sempre han estat presents.
Miguel Faus
Yo pienso que el lenguaje si que es una buena forma de comunicarnos, pero también es verdad que hay otras formas de comunicación, como por ejemplo: el leguaje que usan los sordo-mudos, las cartas..., pero si que es verdad que la mejor forma de comunicación que tenemos nosotros son mediante las palabras porque nos resulta más fácil comunicarnos con otra persona.
Ahora en relación a los sentimientos, las palabras hay muchas veces que nosotros mismos no podemos expresar lo que sentimos, por ejemplo: cuando estoy triste me cambia por completo el rostro y no tengo ganas de reírme y en cuanto otra persona me mire a la cara se va a dar cuenta lo que me pasa y lo mismo pasa cuando estas feliz, pero con esto no quiero decir que con las palabras no se puedan expresar sentimientos porque tu también puedes gritar y decir como te sientes en ese momento.
También un inconveniente que veo en la comunicación oral, es que a veces tu le dices una cosa a una persona y esa persona puede mal interpretar lo que tu estas diciendo y en ese momento puede comenzar un enfrentamiento por un simple cambio de sentido en la frase que una persona le estaba diciendo a otra.
Mi conclusión, es que hay ventajas y inconvenientes en la comunicación oral, pero para mi me resulta mas útil porque puedes comunicarte con otra persona y a la vez también puedes expresar lo que sientes.
Raquel Martínez Capilla
1ºBACH.A
Adrià Moratalla 1rbach-B
Potser les paraules no són la millor manera de comunicar-se d'una manera global,perque seria quasi imposible que dues persones que parlen una llengua diferent arribaren a entendres,però si arribarien a comunicar-se amb un llenguatge gestual.
Diriem que la gent en general te un conjunt de conceptes vitals,els quals estàn conectats amb signes i símbols,incloses totes les paraules.
Respecte al llenguatge es podrien plantejar moltes preguntes,una que vam dir a classe i em va agradar:Com estàn relacionants el llenguatge i la veritat?
El llenguatge potser tant veritat com mentida,però lo difícil es saber que es en cada cas.
Pense que podriem dir que el llenguatge podria arribar a distorsionar la realitat perque la manera de veure la realitat i sobretot de descriurela es molt diferent a la de l'altra depenent del punt de vista de cadascun sobre la realitat.Per aixo pense que quantes realitats hi ha una diferent per a cada persona que es la seua manera de descriure la vida o només n'hi ha una realitat vertadera diferent a totes les altres i que arribem a coneixer.
La meua conclusió sobre si les paraules són la millor manera de comunicació es que si les portem utilitzant durant molt de temps d'una manera global,serà perque funcionen ¿no?.
Hi ha diverses formes de comunicarse ,però la mès eficient i la més universal és el llenguatge.El llenguatge és molt important através d´ell podem expresar conceptes i atribuir signes,paraules i símbols dels quals el poden entendre moltes persones, prè no sols ens podem comunicar amb símbols o paraules també amb gestos físicso mitjançant el tacte en el cas d´un cec, o també amb accions que fem cuan apreciem molt a una persona i li bessem,hi ha moltes formes de comunicarse, la comunicaiò no sols significa llenguatge.El llenguatge no és ni fiable ni mentider, jo crec que simplement l´utilitzem per a comunicarnos i en tot cas seria fiable o mentidera la persona que l´utilitza,això no vol dir que no exprese la realitat per qué cada un veu les coses d´una manera diferent de tal manera que cada un veu la seua "realitat".En conclusiò el llenguatge transforma la realitat.
ESTER GIL PARDO 1 BACH.B
Son las palabras la mejor manera de comunicarse?
Creo que las palabras son la manera de comunicarse más extendida entre las personas, pero hay otro tipo de comunicaciones que no utilizan las palabras, por ejemplo las personas sordomudas, que se comunican a través de gestos.
Es muy complicado a veces expresar nuestros sentimientos con una palabra, nos resulta más fácil por ejemplo un beso o un abrazo que el simple hecho de decir TE QUIERO.
También he de decir que resulta más espontáneo el lenguaje oral que el escrito, puesto que en el lenguaje oral normalmente dices las cosas sin pensar, "eres una persona más impulsiva", mientras que por escrito, te paras más detenidamente a pensar sobre lo que redactas, expresas, etc.
Aunque también dependiendo de la situación.
Creo que en la comunicación oral, hay un gran problema, y es la malinterpretación, puedes expresar algo, pero que la otra persona lo capte con otro sentido, entonces sueles estar ante una situación un tanto tensa y la realidad puede quedar disfrazada.
Després de totes les clases debantint aquest tema, he arrivat a la conclució de que les paraules no són suficients per a descruire el que sentim o pensem, ja que els notres sentiments i pensaments sols ho pot sentir u mateiex, per exemple si un dia eres la persona més feliç del món perque has tingut un dia redó, pots expressar-ho amb millons de paraules, exemples, frases fetes..però mai podràs expressar el que sents perque sols ho pots sentir tu i la resta es podran fer una xicoteta idea.
També cadascun té una forma d'interpretar les paraules, perque tu pots estar convensut que t'has expressat com un llibre obert i la resta està més perduda que Marco buscant a sa mare i poden interpretar les coses d'una forma toltament diferent al que et refereixes.
També s'ha comentat que el llenguatge reflexa la realitat, però jo pense que la realitat es pot intarpretar de moltes formes i que cada persona té una forma de veure la realitat, es com si dos persones es lligen un llibre i a una li ha agradat molt i a l'altra no, per a cada persona creura que el que ell pensa es la realitat llavors les dues realitats són diferents però certes.
Per tant els pensaments i sentiments no es poden expressar amb paraules..però com els es l'única forma de comunicar-nos, sols ens queda adeprendre a expressar-nos el millor possible.
El llenguatge i l’escriptura són els mitjans d’expressió de la realitat més utilitzats.
Aquestos mitjans són únicament utilitzats per les persones. Els utilitzem per a expressar tot allò que pensem i sentim, encara que no sempre es corresponen amb la realitat.
El més utilitzat sense dubte és el llenguatge. Per a portar a fí aquest mitjà representatiu de la realitat és necessari un simbolisme que permeta la representació de la realitat i el poder d’expresar-la.
La característica específica del pensament humà és l’utilització i formació de conceptes.
Els conceptes són elements que construeixen que la nostra ment mitjançant una selecció de característiques comunes a un conjunt d’objectes, que el representen d’una forma mental i simbòlica, evitant aquelles característiques que no coparteixen amb tots ells.
Els conceptes de la nostra llengua els aprenem des de menuts, de tal forma que una persona que parle valencià tindrà un sol significat per a la paraula”blanc”, ja que únicament té un concepte que designa blanc, mentre que un esquimal, tindrà distints significats, degut al fet que té diferents conceptes, ja que té moltes paraules que designen blanc.
Està clar que hi ha diferents formes de veure les relacions entre coneixement i llenguatge, però el que és indiscutible és que el coneixement és un producte socialment Construït, que es dona a la societat com alguna cosa previa a l’experiencia individual.
A partir d’haver adquirit un coneixement, he aprés aquell llenguatge que la nostra societat ens ha imposat, i a partir d’aquest moment se’ns crea un nou dilema, en quin ordre es situen el llenguatge i el pensament?, és a dir, el pensament es anterior a llenguatge com deia Aristotil, o es posterior al llenguatge com defenia Sapir-Whorf?
Hi ha moltes formes de veure aquesta relació, entre elles la de Aristotil, que pensa que hi ha una identitat o paral.lelisme entre el pensament i el llenguatge, Wittgenstein , en canví considera que hi ha una independència entre pensament i llenguatge, i Piaget pel contrari defén que hi ha una dependència del llenguatge respecte el pensament.
Si diguem que el llenguatge es anterior al pensament, vol dir que l’idioma influeix o determina el pensament, com per exemple ocorria amb la paraula anterior, blanc. En canví si considerem que es previ al llenguatge sostenim que la capacitat de pensar influeix sobre l’idioma.
Jo personalmet considere que no hi ha una relació absolutament certa, sino que depenent del moment, de la cultura de la persona,etc en cada persona s’estableix un tipus de relació.
Encara que si haguera d’elegir una relació de forma general, pense que la més apropiada seria la que defen Aristotil, el llenguatge es posterior a pensament, i es influit per aquest, ja que per això de vegades utilitzem frases com per exemple: “ tinc dificultat per a dir el que senc o pense…”
Amb totes aquestes relacions posibles se’ns planteja la pregunta de…pensem com parlem, o parlem com pensem?
Jo indubtablemnent elegiria que parlem tal i com pensem.
Però tal vegada parlar no siga realment la millor forma d’expressar el que pensem o sentim, generalment la nostra personalitat es expresada quasi absolutament amb els nostres fets, està clar que amb les nostres opinions tambè, però considere que majoritariament es exposada a la realitat amb la nostra conducta, actitud…
El lenguaje hablado y por tanto las palabras no son la única forma de comunicarnos, de expresarnos, también podemos comunicarnos mediante signos, gestos, miradas, o incluso por el lenguaje corporal. Constantemente estamos transmitiendo señales a través del lenguaje corporal, de nuestro rostro, etc.
Si nos remontamos al pasado, el hombre se comunicaba mediante sonidos y posteriormente signos escritos. Las ideas expresadas de este modo son breves, claras y concisas.
Las personas valoramos por encima de todo lo que decimos con palabras y de esta manera expresamos sentimientos o pensamientos. Utilizamos las palabras, siempre que nos sea posible, pero este uso de las palabra será muy limitado puesto que en la mayoría de casos no siempre hay palabras para expresar lo que se siente con la exactitud que se desearía, aunque esta capacidad de expresión caracteriza la forma de ser y de algún modo el pensamiento, que será siempre superior al lenguaje hablado. Por lo tanto la recepción de este por otra persona no es fiable ya que no siempre se interpreta lo que se dice. Y la mayoría de las veces no se dice lo que se piensa. Por eso creo que damos demasiada importancia a lo que decimos con palabras.
Elizabeth Belleratti Mengod 1ºBach.A
PENSAMIENTO Y LENGUAJE.
La relación entre pensamiento y lenguaje me ha recordado un fragmento de un poema de Mandelstam que dice así:
"He olvidado la palabra que quería pronunciar,
y mi pensamiento, incorpóreo,
regresa al reino de las sombras".
La experiencia atestigua la existencia de pensamientos que no pueden ser expresados por medio del lenguaje; es decir, parece que en ocasiones no encontramos palabras precisas para decir lo que pensamos, sentimos, deseamos, etc. Esta cuestión me sugiere algunas cosas. En primer lugar, que el pensamiento es más "amplio" que el lenguaje, de ahí que sus estrechos límites provoquen dificultades para comunicar lo que pensamos. Así, por mucho que queramos nunca podremos expresar, por ejemplo, algunos de nuestros sentimientos. Incluso podríamos entender que lo más importante para el ser humano no puede ser dicho con palabras, el lenguaje no sería el medio más adecuado para mostrar, expresar o conocer lo más elevado. Por esta razón, recurrimos a otras formas de expresión como la pintura o la música para comunicar y manifestar nuestras vivencias.
Por otro lado, también es posible que la relación entre lenguaje y pensamiento sea tan estrecha que, tal y como afirma Hegel, lo que no puede ser dicho "es el pensamiento oscuro, el pensamiento en estado de fermentación, y que no obtiene claridad hasta que encuentra la palabra". En la palabra se encuentra íntimamente unidos pensamiento y lenguaje, ya que el pensamiento vive en la palabra y gracias a ella. No existe el pensamiento al margen del lenguaje; es decir, no pensamos primero y luego transmitimos lo pensado a través de símbolos lingüísticos. El lenguaje no es sólo el medio para transmitir el pensamiento, sino que es, ante todo, la condición que permite su realización. El pensamiento sólo adquiere claridad con la palabra. Desde esta perspectiva, no es que existan pensamientos que no puedan ser dichos o nombrados, sino que lo inefable es aquello que todavía no se ha forjado como pensamiento. El desarrollo, perfección y riqueza del lenguaje y el pensamiento van parejos. Por eso el ser humano comunica todo lo que piensa y siente por medio de las palabras. Cuanto más complejo y preciso sea el lenguaje, mayor precisión y riqueza de pensamiento. Pensamiento y lenguaje sino se identifican, guardan una estrecha relación, no pueden vivir uno sin el otro.
¡Eso es todo amigos!
Les paraules és la máxima expressió de comunicació en qualsevol cultura, per el cual crec que és la millor manera de comunicar-se.
Per altra banda els pensaments i sentiments estan expresats en paraules abstractes, per aixó són mes limitades però contenen un grau de significat major que altres paraules, així sí que es pot comunicar adequadament els pensaments i els sentiments.
El llenguatge ens permet combinar paraules, construir frases de diferents significats, transformar la realitat, expressar la realitat amb autenticitat i transmitir així continus mensatjes.
De vegades la comunicació resulta deficitaria ja que el misatje amb diferents connotacions pot ser entés de diferents maneres, per aixó es famosa la frase: "digues el que penses i pensa el que dius".
Dir el que pense no és sempre dir-ho bé doncs una paraula fora de context va a donar lloc a males interpretacions. Per altra banda el ser humà está plé de simbolismes, les seues mans, ulls, el seu tó de veu, tots ells expresen diferents misatjes sense paraules. Els dos estils han d´unir-se per a dir correctament el que pensem i saber-ho dir.
El pensament és un reflex del llenguatge, és a dir, el nostre pensament está format per paraules, les paraules expresen el pensament i la intensitat de les nostres emocions que dependeran de la nostra sensibilitat.
Per aixó es considera que el pensament és una activitat independent i prévia al llenguatge, ja que el llenguatge tan sols son signes que cumplixen regles i és refereixen o donen nom a objectes.
Sentim i busquem la paraula que definisca eixe pensament, objecte de les nostres emocions.
Apareix una gradualitat entre les dos frases fetes que deberien de ser desentranyades, " el que sentin el diem" i " no sentim el que diem".
Sentir será paraula, d´aixó que alguns consederen que és correcte el que "sentim el diem", en canví per a altres sentir no té paraula i la seua frase correcta sería " no sentim el que diem".
MªCarmen Velasco Alarcón
1º Batx B
El primer de tot s'hi a de saber que es coneix com a comunicació.Jo pense que no sols estàn les paraules com a mitjan de comunicació, que existeixen moltes formes de comnicar-se, encara que segons la meua opinió, és una de les més elegides, però també que les maneres d'actuar i els sentiments que expressem mitjançant mirades, abraçades... diuen a voltes més que les paraules perque, sovint, segons com les dius es poden interpretar d'una manera o d'una altra.
Un dels avantatges del llenguatge, és que, totes les persones posseïm aquesta característica i podem comprendrens sense dificultats. I, en cambi, els animals encara que no la posseixen s'entenen entre ells amb un llenguatge mímic, característic d'ells.
A vegades, les persones no diuen el que senten realment i ho diuen per conveniència, en aquest cas, no està la persna expressant una realitat, sinò una mentida.Per això i per altres factors, les paraules no són del tot fiables.
Un altre punt, del que vull parlar, és que el pensament sols es pot expressar mitjançant el llenguatge verbal, perquè dins de la teua ment ningú pot saber que el que penses i sols ho poden saber si tu ho exterioritzes amb el llenguatge. Mentre que els sentiments, a diferència d'ell, encara que no digam el que sentim realment, es demostren també amb actes
(abraçades,mirades...com he dit abans) i resulten més vertaders perque no són forçats, sinò que són espontanis.
En conclusió, el llenguatge no sempre pot resultar fiable, perque cadascú pot dir el que pense, però també el que vullga,i pots ser que el que pensem i el que diem no es corresponga,mentre que una mostra d'afecte ix espontàniament i ningú t'obliga.
Cristina Albertos López 1ºbach B
Publica un comentari a l'entrada