"La socialización es el proceso mediante el cual el individuo es absorbido por la cultura de su sociedad. Fundamentalmente, la socialización es un aprendizaje; en su virtud, el individuo aprende a adaptarse a sus grupos y a sus normas, imágenes y valores. Trátase de un proceso de aprendizaje de conducta (y de ideas y ciencias que a la postre han de plasmarse en conducta ). Como proceso es permanente, pues dura toda la vida del individuo y es perenne en la sociedad. Para el individuo, la socialización es particularmente intensa durante sus primeras años y es durante la infancia cuando más clara se ve la naturaleza de la socialización, la cual es, en su carácter de aprendizaje, un proceso de interiorización normativa, imaginativa y valorativa, como descubrió Freud. Por eso se puede hablar de un Super-Yo, formado por la capa cultural superimpuesta a nuestra conciencia más elemental. Esta interiorización paulatina del mundo social sigue unos canales biológicos que vienen dados por el equipo fisiológico del niño, que incluye una enorme plasticidad. A pesar de la alta determinación que entraña la condición física del recién nacido, éste es en potencia un haz muy variado de tipos humanos. El individuo adulto único que surgirá más tarde dependerá del tipo de socialización que reciba. A su vez, ello dependerá no sólo de la estructura del grupo en el seno del cual crezca, sino de la cultura. "(Salvador Giner. Sociología)
Segons el que acabes de llegir i més enllà de predeterminacions genètiques, la cultura ens fa, ens modela, ens incorpora.
Ara es tracta de que investigues sobre un acte de socialització. Quelcom que t'haja fet, ens haja fet d'una determinada manera. Un valor, un costum que ens haja transmés la nostra cultura i la forma particular en que ho ha fet, els mitjans de que s'ha servit i de quina forma ho hem anat incorporant.(fins dilluns 11, 0'4 punts)
12 comentaris:
Em dic Borja Poyatos i vaig a parlar de l'evolució de la comunicació a través d'internet:
A l'època en la que vivien els nostres pares no hi havia ni telèfons ni ordinadors.....Però es comunicaven a través de cartes o be manaven algun missatger o alguna persona per a comunicar allò que volien fer saber-ho o enviar.
Però durant el franquisme i sobretot amb els inicis de la democràcia es va millorar molt la tecnologia a Espanya i va ocasionar la invenció de telèfons que facilitaven molt les comunicacions, i temps després, cap al 2000 es van començar a fabricar mòvils.
Però sens dubte la creació d'internet per als ordinadors va ser un fet que cambià l'àmbit comunicatiu en el nostre pais i en la resta del món perquè permetia a més de comunicar-se d'una forma més ràpida, una font de comunicació sobre qualsevol tipus de tema que volgueres buscar.
Des d'aquell moment que es va inventar fins ara, internet a evolucionat molt perquè permet descarregar musica, crear xarxes socials, llegir la premsa online, etc;
però això ha fet que les nostres costums hagen canviat considerablement ja que abans encara que es passava més fam que ara els xiquets jugaven més al carrer però ara amb internet la gent es passa més als ordinadors encara que ix molt al carrer de tota manera.
Però no tot el món té internet ja que la gent pobra del nostre país com la del tercer món no tenen mitjans ni suficients diners per a contractar-lo o bé no tenen bones instal.lacions.
En resum, internet es va crear com una ferramenta per a fer publicitat i després a anat oferint diversos serveis i ara serveix per a fer moltes tasques ja siga veure la premsa, parlar online amb els amics....per això pense que es un dels grans avanços del segle xxi.
La moda
La moda són les costums que marquen alguna época específica en especial aquelles relacionades amb la vestimenta.
En cada pais hi ha una moda diferent que ve donada per la societat.
Per exemple als paisos árabs les dones porten un burka i tenen que anar tapades fins als peus mentre que en la nostra societat les dones poden anar vestides com vulguen.
Tot això ve donat per una banda per la religiò que influix molt ja que en la nostra religiò no específica com tenim que anar vestits.
La moda també ve donada per la necessitat d’anar a l’última és a dir a cada época hi ha una forma de vestir-se diferent i la societat s’adapta a ella per a ser integrat i formar part de la societat.
Un altre factor per al moda és el tipus de silueta que es considera atractiva. Abans les dones groses es consideraven atractives, mentre que ara es consideren atractives les dones primes.
La moda naix al segle XX degut a un canvi en la silueta de la dona ja que s’utilitzaven corsés per a crear la forma S i a anat cambiant al llarg del temps pels canvis en la forma de la dona i les necessitats d’aquesta.
En conclusió la moda va cambiant al mateix temps que la societat canvia.
Soc Inés i vaig a parlar sobre la posada de llarg.
LA POSADA DE LLARG
La posada de llarg és un costum que es celebra quan es vol demostrar que algú ja no és un xiquet sinó que és un adult i es presenta en societat.
És una tradició que es practica des de fa molts anys a moltes cultures diferents des de la occidental fins en alguns poblats indígenes, però aquest canvi es representa a cada cultura d’una manera diferent ja que depèn del lloc on es viu, de la seva classe social i dels seus costums.
En la cultura occidental és una singular cerimònia, destinada normalment a les noies, que comporta molts valors afegits, com ara la distinció de les famílies que ho celebren. Per als adolescents és molt important, ja que es tracta de la seva presentació oficial en societat i de la seva festa per excel•lència.
En les cultures indígenes és destinada als xiquets que demostren el seu canvi superant proves físiques, per ser valorats com a homes i no com a xiquets i poder fer les tasques dels homes adults, però no superar aquestes proves pot significar una vergonya per a la persona i la seva família.
Soy Yolanda Peña y voy ha hablaros de la evolución de la depilación:
A lo largo de la historia de la humanidad se ha tenido constancia de la evolución que han sufrido los seres humanos. Dicha evolución se hace presente en la actualidad. Por eso en este mismo apartado se me han planteado diversas dudas, porqué emos evolucionado así y no de otra forma? cual fue el detonante o necesidad que dio pie a la propia evolución?...
Más concretamente,me gustaria hablar acerca de los motivos que llevaron a la mujer a depilarse, fue verdaderamente una necesidad? o un simple capricho de la sociedad?
De la antiguedad sabemos que la mujer no se depilaba, almens hasta la historia de los egipcios, los griegos o las romanas, que seguian su ejemplo. Ya en aquella època se pensaba que el afeitado daba belleza, juventud e inocencia. A pesar de esto, sabemos que no se tenia idea del mismo concepto, en base a eso puedo deducir que el depilarse no era una una cuestión de pura necesidad,si no que los canones que la sociedad ha ido marcando con el tiempo ha influido mucho en este aspecto.
Partiendo de aquí,la depilación en la mujer ha venido impuesta por la sociedad debido a que el concepto de belleza que tenian los hombres cambió,hasta el punto de que una mujer sin bello en el cuerpo era mucho mas guapa que una mujer con bello, por eso debido a la necesidad de la mujer de gustar a los hombres y de introducirse a la sociedad empezó la moda de la depilación.
Actualmente, la depilación se ha convertido en una necesidad, hasta el punto de que hay empresas y profesionales dedicadas al sector.
Como conclusión podemos decir que dentro de la evolución ha habido una evolución ya que lo comenzó siendo puramente una cuestión estetica se ha tranformado algo necesario para la mujer de hoy en dia. Por lo cual podemos afirmar,que si,la depilación es un hecho de la vida cotidiana de la mujeres que ha sido causado por la socialización.
Aprovechando que nos encontramos en estas fechas tan significativas como es el fin de año y el comienzo de un año nuevo, voy a hablar sobre las tradicionales 12 uvas de la suerte.
Estos días anteriores escuché en un programa televisivo (las noticias) que esta costumbre tuvo su inicio mucho tiempo atrás, cuando en un año hubo un gran excedente de uvas, y estas uvas sobrantes, son las que se repartieron gratuitamente a gran parte de la población; iniciándose, de este modo, las tradicionales 12 uvas de las 12 campanadas.
Poco a poco esta tradición se fue extendiendo y actualmente, todo el mundo (grandes y pequeños) llevamos a cabo este acontecimiento, año tras año, siguiendo el ritmo de las 12 campanadas desde “ la Puerta del Sol de Madrid ”con gran alegría y emoción, y no sin ningún que otro atragantamiento! Los comercios aprovechan este hecho para subir el precio de las uvas, ya que saben que se van a vender igual, y hasta se ha inventado un botecito donde van doce uvas peladas sin huesos llamadas “Las doce uvas de la suerte” que por cierto, se venden a un precio altísimo para ser lo que son. Que pasa, que por que no me coma esas uvas no voy a tener suerte este año? Está claro que no, pero mucha gente, yo incluida, cae en la “trampa” solo por no pelar las uvas.
También hay otras costumbres como por ejemplo, llevar una prenda de ropa interior roja el día de fin de año, para empezar el nuevo año con buen pie; fenómeno sociológico norteamericano que se ha ido exportando a nuestro continente, y que de cada vez más, la gente joven lo sigue.
Soy consciente, que esta costumbre está promovida por las superficies comerciales para que compremos y consumamos cosas innecesarias. Y está claro, que por que no sigamos esta tradición, no significa que vayamos a tener mala suerte.
PD: Jaume, també l'he fet en valencià, però això dels "12 raïms de la sort" queda un poc estrany. Mira-ho al correu i ja em dius.
EL ROSCON DE REYES
Que sería la navidad para nosotros sin el delicioso roscón de reyes? La verdad esque la mayoria de nosotros no nos lo hemos planteado, como también pasa con tomar las doce uvas en nochevieja, los brindis, las cestas navideñas, o también, la costumbre de comportarnos más solidarios con las demás personas en las fechas navideñas, se supone que como buenos cristianos deberíamos ser solidarios todos los dias del año, esto también pasa en “San Valentín” ¿Por qué tienes que demostrarle el amor que sientes hacia otra persona sólo en un día? El amor se debe demostrar todos todos los dias , no cuando nos lo diga nuestra sociedad. En fin, el roscón de reyes (a diferencia de “San valentín”) no lo inventó el “Corte Inglés” ni tenía intención de consumo masivo, hay dos historias que explican esta costumbre que tiene más de 500 años:
La primera cuenta que el cocinero de la Corte francesa (de origen eslavo) quiso agasajar al Monarca el día de la Epifanía con un roscón tradicional de su tierra, pero con una sorpresa en su interior: un medallón de diamantes que compró gracias a la colaboración de otros miembros del servicio. Luis XV quedó encantado con el invento y se dedicaría a propagarlo, con una moneda en su interior como sorpresa, entre la aristocracia francesa y europea, así fue como, a lo largo del siglo XVIII, llegaría a España, donde recibió una excelente acogida, pronto la costumbre pasaría de los nobles al pueblo llano, siendo Madrid y Sevilla importantes baluartes de esta obra maestra de la repostería, poco a poco, todo el país y sus colonias (sobre todo México) se fueron dejando seducir por su sabor único. La otra historia cuenta que creen que fueron los romanos los inventores del roscón, estos celebraban a principios de año una fiesta en honor al dios Jano, en la que se comían pasteles con un premio dentro.
Actualmente, el Roscón constituye un dulce típico de las fiestas navideñas que, con ligeras variantes, se come en distintos países de tradición católica (México, Portugal, Francia…). En España es difícil imaginarse la jornada de la Epifanía sin un pedazo de este bollo tras la comida familiar de Reyes, aunque la forma de comerlo ha ido adaptándose progresivamente a los gustos del consumidor. Al principio no se hizo con esta intención, pero como pasa con todo lo que tiene éxito… se convierte en un negocio redondo en nuestra sociedad consumista y más aún en navidad. Seguro que si algún amigo te dice que no come roscón la noche de los Reyes Magos, lo ves raro o le miras mal, esto también pasa con otras costumbres, etc. Nuestra cultura nos marca unas normas, nos tiene controlado, nos dicta unas normas desde que nacemos, nos dice lo que tenemos que llevar puestos, lo que tenemos que comprar, que tenemos que ser de mayores, pero… ¿Nos hemos preguntado a nosotros mismos porque hacemos lo que hacemos? ¿Es mejor la tradición del roscón que la de otros países? ¿Es nuestra cultura más fuerte que otras?
Álvaro Esteve Maza
1ºbach A
Hola soc Victoria i vaig a parlar del Halloween.
HALLOWEEN
El Halloween es una tradició anglesa que es celebra el 31 de octubre. Es creu que algunes practiques estan relacionades amb els antics druides que creien que eixa nit el senyor de la mort provocava als esperits malignes. Els druides encenien grans fogueres per a rebutjar a aquestos esperits. Entre els antics celtes, Halloween es celebrava l’últim dia de l’any i es considerava com un dia propici per a les prediccions del futur. Els celtes també pensaven que era un dia en el que els esperits de la mort tornaven a les cases. Els romans al conquerir Gran Bretanya van introduir a aquesta data elements de la festa de la collita , que es feia en honor de la deesa Pomona, deesa de la collita. La tradició druida de encendre fogueres va sobreviure fins a époques modernes i la presència de bruixes i fantasmes encara es comú en les celebracions de Halloween. Encara sobreviuen costums de la festa de la collita en els EEUU i Gran Bretanya, on es juga amb fruites. El costum de buidar carabasses i ficar-les un ciri dins també procedix de la festa de la collita. En l’actualitat , el Halloween s’ha extendit per molts païssos del món. Es una festa en la que els xiquets es disfressen “d’esperit maligne” i van per les cases pedint caramels i fruites , com per exemple la poma de caramel. Si els veïns en neguen a donar caramels els fan alguna entramaliadura. En definitiva, el Halloween s’ha convertit en una festa on els mes petits son els que mes disfruten.
Jo vaig a parlar del Ramadà.
El Ramadà és el novè mes del calendari musulmà, conegut internacionalment per ser el mes en què els musulmans realitzen un dejuni diari des de l'alba fins que es posa el sol.
El dejuni és l'abstinència total de tot allò que trenca la meditació (bé siga menjar, beguda o relacions sexuals) des de l'alba fins la posta de sol.
El dejuni és deure del musulmà adult, sa de judici, saludable, resident bé sigui home o dona. Pel que fa a la dona, ha d'estar fora de la menstruació i del puerperi. Per tant, no ha de dejunar el malalt mental, ni el menor, ni la dona durant la menstruació o puerperi, així com l'embarassada, la dona que està alletant que tem per la seva petita, ni els ancians febles.
Per què fan el Ramadà?
En un nivell material priva al cos de qualsevol consum. Amb l'espaiament dels menjars en tantes hores, s'aconsegueix que els sucs gàstrics i enzims digestius, depurin nostre organisme de tots els residus perjudicials que acumulem al llarg de l'any.
En un nivell espiritual, primer per demostrar-se a ells mateixos que poden tenir un control total sobre el seu cos i segon, es tracen uns objectius i metes als quals intenten dirigir-se per perfeccionar-se i anar més enllà de les seves projeccions mentals rutinàries.
És obligat fer el Ramadà?
Sí, ho és. Tot musulmà està obligat a fer el dejuni en el Ramadà, en canvi no és obligatori que dejune en altres ocasions com ‘Arafah y ‘Ashoora’, a no ser que hagui promés fer-ho.
TRADICIÓ DE BRINDAR
Ens hem preguntat quins són els orígens d'aquesta acció?
Segur que tots els anys, almenys per una vegada fem un brindis amb la família o amb els amics.
Podria dir-se que és un moment de reflexió on uns als altres ens desitgem felicitat i salut.
Per que fem açò?
Com en totes les històries hi ha diverses versions, però la mes fiable, l'origen, es situa en
els temps grecs i té a veure amb la mostra de confiança.
En aquells temps una de les maneres d'acabar amb algú era enverinant la seua beguda.
Per a garantir que la beguda no estava enverinada en els grans banquets, celebraciones... (quasi
sempre en honor a algú) quan els criats servien les copes als invitats, l'amfitrió alçava la
seua copa i prenia un glop, com a senyal de que aquella beguda era bona i no estava enverinada.
Al passar els anys es plantega la qüestió sobre el xoc de les copes, i es va acordar que alçant
lleument la copa era prou.
Si aquesta història és certa, quan brindem, el que fem és assegurar-nos de que no morirem
enverinats, es dir, a vanda del caràcter simbòlic que té esta acció de desitjar-nos sort i
felicitat, tambe té un altre un poc mas curiós.
En aquests anys, açò pareix un poc ridícul, ja que ara també hi ha moltes maneres de matar, però
també perquè del que en principi este acte se cap a entre persones que desconfiaven unes de
les altres, al llarg del temps hi ha hagut un canvi, fent que siga just el contrari, que
brindem amb els familiars o els nostres millors amics justament les persones que mes podem confiar.
Som Cultura – La siesta
Al pareíxer l´origen d´aquesta costum va ser en la regió d´Umbría (Italia) a causa d´una oració de l´abad de Nursia, coneguda com “la regla de San Benito”, que deia el següent:
Desde Pascua hasta las Calendas de octubre, al salir del oficio de prima, trabajarán por la mañana en lo que sea necesario hasta la hora cuarta. Desde la hora cuarta hasta el oficio de sexta se dedicarán a la lectura. Después de sexta, al levantarse de la mesa, descansarán, en sus lechos con un silencio absoluto.
Aquesta regla es va extendre pels monasteris d´Europa, y prompte va ser asimilada pels laics devots, y finalment va ser acogida per tota Europa, que va trobar en ella alguna cosa beneficiosa per a la salud y descans. Després va atravessar continents y tenint en compte que el día dels romans contaba amb dotze hores, lo que fa que la primera hora del día fora la séptima del nostre sistema de veintiquatre hores, llavors va surgir la palabra “sextear” o “guardar la sexta”, que després es va deformar en el popular “sestear” o “guardar la sexta”.
Actualment es troba popularitzada en Latinoamérica y en Espanya, on s´ha colonitzat més, ya que han vist en ella alguna cosa important o favorable. Huí, aquesta costum occidental, tan popular en la nostra societat, es la siesta, que es sol fer després de dinar segons la regla de San Benito, durant aproximadament mitja hora y que també coincideix amb les oles més caluroses del païs fent així un descans més confortable y beneficiós per a la salud.
Però perque solament s´ha popularitzat en aquests llocs?¿Es la nostra cultura mes important? Finalment, cada lloc te una cultura amb les seues costums on es van popularitzant més algunes que altres y a l´inrevés, peró tots som socialitzats per cada tradició y així aconseguim diverses cultures, totes iguals que les altres peró diferents.
Pablo García 1Bach B
Hola, soc Alejandro Sevilla y vaig a parlar de les salutacions como a tradició y el tipus que hi ha en alguns països.
Les salutacions son tradicions en tots el paisos degut a que es una manera cortés de que una persona es fasa notar a una altra o a altres la segua presencia o a traves de una conversació.
A Espanya, lo normal son el dos bessos quan les persones son conegudes y apreto de mans quan no i desde sempre entre home y dona ha sigue dos bessos.
A Itália, també dos bessos començant pel costat contrari sin son conegust i si no l´apretó de mans.
A Alemanya, Bélgica, Suisa i Holanda, lo normal son tres bessos començant per la dreta encara que a Holanda les dones y homes conegust es donen un bes a la boca.
A Russia, son 3 bessos pero antiguament era costum besarse a la boca.
Els Britanics son mes rancis y asoles arriben a l´apreto de mans.
A Europa han arribat noticies de que el esquimas en refregaven el nas amb la persona d´enfront
En Oceanía, acosten el nas al de la seua parella y aspiren durant uns instants.
I a Africa Latina, lo normal es un bes a la cara encara que en general es donen la ma exeptuant a Argentina que el homes es donen dos bessos.
Per fer aques terball he estat pensant en les milers de costums que hi tenim i que les fem sense adonarnos que no ens aporten gran cosa, o fin i tot, no ens aporten res. Aquest es el cas de el meu treball per que hi possem ciris als pastissos de l'aniversari.
El costum d'envoltar el pastís de ciris ve de la antiguitat. El cercle de ciris formava part d'un ritual que protegia l'homenatjat dels mals esperits durant un any. Això va causar durant anys que l'església catòlica considerés que la celebració de l'aniversari era un ritus pagà.
Una teoria sobre l'origen del pastís d'aniversari és que es va originar a Grècia, els grecs coïen al forn pastissos redons que representaven lluna plena per a la seva deessa de lluna, Àrtemis. Posaven els ciris sobre el pastís per fer-ho resplendor com la lluna.
Els Alemanys posaven una gran vela al centre del pastís per representar "la llum de la vida". Algunes persones creuen que el fum de els ciris apagats porta els seus desig d'aniversari al cel.
Des de el primer any de vida la nostra familia ens prepara una festa amb la gent que ens estima pero el moment mes important es quan es trauen el pastís i coloquen els ciris des de el nostre primer aniversari en ensenyen a apagar-lo mentre demanem un desig, i tot per qué?
He estat buscan informació i aquest costum té diferents perqués, he elegit aquestos dos perque em pareixien prou interessants ja que a la antiga grecia sempre expliquen coses que encara es conserven en l'actualitat i la de
Alemanya em pareix la rao mes coerent que pot explicar aquest costum. El que també m'ha deixat perplexa es que el cristianisme el considerara un ritual pagà. També vaig llegir que la tradició de envoltar el pastís d'aniversari en ciris i demanar un desig es fa per marcar un objectiu en el proxim any i intentar complir-ho en un any.
Publica un comentari a l'entrada