Què és en realitat...? Vertaderament és... No és realment això...
Quan parlem així, i ho fem en moltes ocasions, es suposa que és incontestable que hi ha una realitat, és més una realitat verdadera. Quina cosa siga això de la realitat és el que busquem i és el que aneu a fer en aquesta col.laboració. Sobre què? doncs no anem a complicar-ho molt , sobre nosaltres, en aquest cas sobre la dona.
Fixeu-vos en les il.lustracions. Totes són de dones. Tenen el mateix grau de realitat?, hi ha alguna més vertadera que altra?
El quadre de Picasso és un retrat de Gertrude Stein. Ella en vore'l va dir : "eixa no sóc jo, no em semble gens" Picasso li respongué "No es preocupe que ja s'assemblarà"
(Fins diumenge 12h)
14 comentaris:
SOBRE LA VERDAD
Observando estas tres ilustraciones, en las dos primeras he visto con claridad que son dos mujeres, pero en cambio, la tercera y última imagen, no se ve claramente si es una mujer. Lo he sabido tras leer el texto, y luego me he fijado en su cuerpo de mujer, que es esquelético y deformado.
Si tuviera que decir, cual de todas me parece más real, sin duda diría la segunda de ellas, porque es una fotografía, y esto hace que se represente tal y cómo es, sin pasar por la subjetividad de nadie (escultor, pintor, etc.).
Precisamente, Picasso en el retrato de Gertrude Stein, que era una escritora y poetisa del s. XIX y XX, no la pintó tal y como es, y ella misma así lo dijo: “esa no soy yo, no me parezco nada”. Sin embargo, Picasso respondió: “no se preocupes que ya se parecerá”. Pienso que el pintor la retrató cómo se la imaginaba cuando fuera ya anciana. Según como la pintó Picasso, con gesto relajado y pensativo, es la realidad bajo su punto de vista, en cambio, si la hubiera retratado otro pintor, hubiese plasmado otros rasgos.
La tercera ilustración es una escultura, cuyo autor plasma a la mujer con una figura esquelética, sin apenas rasgos en la cara. Es una verdad, la desnutrición, por uno u otra causa.
En conclusión, las tres imágenes son tres realidades distintas, aunque a primera vista parezca una más que otra. Claro, según el punto de vista en que las observes, todas tienen su verdad.
Victoria:
Hi han diferents maneres d’entendre la realitat. Es pot fer des del punt de vista de l’idealisme o des del punt de vista del realisme. Com ja sabem, l’idealisme manté que no es pot conéixer directament la realitat, pel que el criteri de la veritat està en el subjecte, no en el objecte i pel contrari, el realisme defén la possibilitat de un coneixement objectiu, pel que el món es l’única font de coneixement y l’únic criteri de la veritat. Objectivament, pense que la dona que s’aproxima més a la realitat es la dona de la fotografia. Per altra banda, si parlem subjectivament pense que les que més s’aproximen a la realitat de l’autor son la del cuadre i la de l’escultura ja que estàn representades des del criteri de la veritat de la persona que les va crear. Per tant, totes tenen el mateix grau de realitat pero de diferent manera.
Efectivament com ens mostra les imatges totes son dones y a simple vista es pot observar que son diferents. Pero realment a l´hora de dir quina es més real que l´altra es complicat. Yo crec que no es pot parlar sobre una veritat o realitat més vertadera,pe´l fet que sempre ho podem mirar desde diferents punts de vista, es a dir, depent de la persona es veura una cosa o una altra. Això es pot possar en practica amb el que deia Ortega y Gasset :la veritat sols es podria obtindre amb a usma de totes les perspectives particulars del món.
Aleshores la meua opinió o millor dit, el meu punt de vista seria que la fotografia de la dona es més vertadera,pe´l fet de que reflexa a la dona tal hi com es.
Pero això es la meua ipinió es una veritat que es puga certificar.
Jo crec que ninguna de les tres imatges representa la realitat, perquè la realitat la creem nosaltres amb el nostre pensament.
Les tres imatges intenten representar la realitat que pensen les persones que l’han fet, crec que ninguna persona pot representar com es de veritat la realitat. Inclús les fotografies tampoc ens mostren la verdadera realitat. Nosaltres pensem que la fotografia es més real que la pintura i la escultura , però cada una es la veritat des del punt de vista del seu autor. Per exemple tu pots fer un dibuix del mar i altra també i els dibuixos no seran els mateixos, perquè cada un representa el que ell creu. Per això la realitat depèn del que nosaltres pensem que es, el nostre pensament es el que ens intenta dir com són les coses.
Aleshores si ens pregunten quina de les tres imatges es més real direm ninguna o les tres.
Depen de la persona que els mire.
Hi ha diversos graus de realitat. Tenim tres il•lustracions, una d'elles és una fotografia. Podem dir que la imatge d'esta dona no depén del que veiem en eixe moment si no que és una imatge real ja que eixa dona portant un xiquet en l'esquena ha existit en eixe moment i posició exacte.
La segona il•lustració pareix un quadre impressionista en el qual s'ha tractat de recollir la realitat de la dona tal com és, de manera que l'ull de l'espectador que ho mira, atrape l'instant que va percebre l'autor del quadre.
En la tercera il•lustració, la realitat pareix un poc mas desfigurada. S'observa l'escultura d'una dona en la qual l'autor ha afegit la seua part subjectiva i esta part és la que pretén transmetre a l'espectador.
En la meua opinió, ninguna es més vertadera que l´altra ja que :
En la primera fotografia podem observar que es una dona asiàtica.
La segona fotografia, és el retrat d´una dona en qualsevol y per a que aquest quadre siga realitat, l´ha tingut que pintar algu amb l´inspiracio d´una dona.
En la tercera es un monument dedicat al génere femeni (les dones).
Les tres ilustracions parlen del mateis y ninguna es mes vertadera que lánterior
Pense que la que msotra la realitat es la primera imatge.Ja que ens mostra uan dona peruana amb la seua filla en un context de la seua vida,això és posible apreciar-ho perquè es molt real la foto,serà d'algun diari o informatiu, cosa que l'altra no pot mostrar.
Jo pense que tant la fotografía , com el retrat i la escultura tenen un mateix grau de realitat ,ja que la realitat ,en aquest cas ,una imatge d’una dona, depén del espectador o l’observador que veu la imatge, ja que potser que en el retrat de Picasso ,l’autor vulga expresar la seua pròpia realitat,la seua visió particular de eixa dona(pot resaltar algunes coses i menysprear algunes altres coses en la dona). També ocorreix el mateix en la escultura , on pense que l’autor vol expresar la seua visió de la dona relacionada amb la mort.
Jo pense que ninguna de les imatges es més vertadera que una altra.
Al observar les imatges , cadascú pot expresar el que pensa sobre eixa imatge ,ja que pot crear uns sentiments en l’observador;i per això,crec que són totes vertaderes.
En la fotografia es mostra clarament el que passa ,ja que es una imatge real, i per tant,és vertadera. El retrat també és una imatge vertadera,ja que en ell es mostra la realitat que té l’autor sobre la dona i descriu la veritat que ell pensa sobre la dona. La veritat que es reflexa en la escultura tracta sobre la mort de la dona.
Però segons la manera d’entendre les imatges,unes poden ser més reals i més vertaderes.
Be crec que totes les imatges representen una realitat pero diferent veritat.
Les 3 imatges son reals, es a dir existeixen y perteneixen a una representacio d´una dona que a existit o encara existeix peró segons l´epoca en que beiges eixa foto sasemblara mes a la veritat a la que correspon, es a dir, yo veig ara la primera foto de la dona amb el seu fill, puc observar que esta mes o menys ambientada a la meua epoca perque es fan fotografies y ames ames a color, per aixo pareix que es la mes verdadera, perque yo la veig com la imatge que em representa, peró si en l´epoca de picasso pero exemple eixa dona la aguera vist seria la imagte que per a ella representa la veritat y no les altres, al igual que si la tercera imagte la aguera vist l´altra dona.
En conclusió la veritat depend de la manera de veurela en el temps y en el espai, y de la subjectivitat de cadascun, per aixi pense que les 3 son iguals en relitat, peró la mes verdadera es la primera per a mi, encara que per a altres persones siguen altres.
Yo crec que la imatge que representa millor la realitat és la primera. En aquesta imatge, com és una fotografia, no hi ha opinions ni perspectives subjectives, sino que la fotografia mostra la realitat tal com és. Les altres dues images, a diferència de la primera, mostra una perspectiva subjectiva del autor, on mostra la realitat tal com ell la veu, col·locant l'objecte en el pensament. L'autor no pot mostrar la realitat tal com és, sino que sempre mostrarà una realitat subjectiva.
Jo crec que no hi ha ninguna més verdadera que altra ja que cada pintor ré una visió de la dona diferent que altre i per a cadascú hi ha una veritat diferent però cadascú pensara que la seua realitat és la verdatadera.
Paula Mascarell Lara
INES APARICI 1er BATX. A
CONSUM RESPONSABLE: Fer oli amb sabó.
L’oli que sobra a casa i es llença per l’aigüera, provoca l’obstrucció i corrosió de les canonades de la nostra llar i acaba en els nostres rius, una vegada allí forma una pel•lícula que no permet l’oxigenació i causa la mort de peixos i plantes. Un litre d’oli contamina fins a 50.000 litres d’aigua i complica el procés de recuperació de les aigües residuals, escurça la vida de les depuradores, incrementa el cost energètic i econòmic del procés de depuració d’aigües.
En moltes ciutats hi ha els anomenats "punts verds" on es recull l’oli usat però sempre hi ha una altra alternativa: fabricar el nostre propi sabó casolà.
Abans que s’inventés el sabó, quan els antics egipcis volien netejar es untava la pell amb oli d’oliva, després es posaven terra que s’impregnava amb l’oli i llavors podia ser tret.
D'altres civilitzacions com la mesopotàmica aprendre a posar la cendra de sosa en l’oli d’oliva i es va convertir en el primer sabó.
En esta época de guerras y conflictos mundiales se gasta mucho dinero comprando armamento, bombas, y demás utensilios de guerra, por ejemplo para este año se previene unos 40.000 millones de dólares en la venta de armas en EE.UU.
Con todo ese dinero se podría abastecer de comida a mucha gente del tercer mundo e acabar con las crisis que afectan a algunos países como España, y así poder estar toda la población mundial en auge.
Molta gent té la tendéncia, per costum o per capritx, de renovar l'armari cada poc temps. Aquest fet ocorreix perquè volen estar a l'última moda. Això provoca una despesa de diners molt gran; en compte de fer això, podrien pensar un poc més en la gent que no ha tingut tanta sort i que no pot comprar-se ni tan sols unes sabates. O també podrien gastar eixos diners per a comprar menjar i donar-lo a esglésies o ONGs.
Molts famosos cobren moltíssims diners cada mes, i alguns es compren capritxos massa costosos, com illes, cases molt grans, cotxes luxosos, etc. Com es poden permetre aquestos luxos, també podrien pensar en fundar una ONG per ajudar als menys desfavorits o apadrinar alguns/es xiquets/es, així s'alegraria més gent en compte tan sols dels seus fans.
Molta gent, per comoditat i per gust, es banya en compte de dutxar-se. Molta part de l'Àfrica està en sequia constantmet i no tenen quasi aigua ni tan sols per a un dia. Si la gent es donara compte de la despesa d'aigua al banyar-se s'ho pensaria dos vegades.
Publica un comentari a l'entrada